El Blog del Lleida Basquetbol

Torna el seny. Torna la il·lusió

2011-09-21T17:55:00.001+02:00

Aquest proper divendres a la pista de l'Osca, el Lleida Basquetbol iniciarà un nova aventura a la Lliga LEB Or amb una nau que ha viscut aquest estiu notables canvis. Hi hagut relleu a la direcció del vaixell, s'ha renovat notablement la plantilla d'empleats i, fins i tot, hi hagut canvi d'imatge. L'operació renove que ha viscut l'entitat durant l'últim mes i mig ha estat sorprenent i, a la vegada, imprescindible per salvar la salut d'un club que anava a la deriva en els últims anys i que té forats per molt racons.

Amb la marxa per la porta del darrere de Ferran Vidal i amb l'arribada d'Edu Torres i cia. s'ha imposat una nova manera de governar la nau blava amb més seny i amb els objectius més definits. Projecte. L'horitzó sembla molt més clar, ningú ja pensa en un naufragi mortal i, tot i que la maquinària de l'embarcació encara té ferides per recuperar, tot sembla que amb el temps la nau del Lleida Basquetbol podrà tornar a flotar amb l'elegància i atreviment d'èpoques pretèrites.

Els encarregats de llevar les àncores

Pel que fa la composició de la plantilla, s'ha elegit un capità amb experiència, talent i ganes de seguir donant guerra. Ricard Casas arriba a Lleida per encapçalar un projecte molt nou però que té recorregut. Si la vida fos justa, Casas hauria d'estar entrenant un club ACB (on va ratllar l'excel·lència amb el Manresa) però dos cops de vent l'han deixat fora de la segona lliga del món (València i Menorca). Encara és aviat per saber quins seran els trets bàsics de l'equip, però Casas ha assegurat que l'equip tindrà identitat i que no es rendirà sobre la pista. Pel que s'intueix mirant la plantilla: defensa agressiva, atac pacient i equilibri en totes les zones.

Bases

Per a la posició de base, s'ha optat per un combinat d'experiència & joventut. Marcus Norris, amb 37 anys, viurà una de les últimes experiències de la seva carrera a la Terra Ferma. Sap llegir bé el partit, no li tremola el pols en els moments calents i no ha vingut per firmar bons números, sinó per ajudar un equip en construcció. Un equip que tindrà en la figura Jose Simeón un dels revulsius per trencar el ritme dels partits en determinats moments. L'emergent base valencià vol tenir minuts de qualitat per fer el salt final a l'ACB. Per la seva banda, Oriol Jorge afronta el repte d'aprofitar cada minut que pugui tenir i ser important si hi ha alguna lesió. Ritme i defensa, seran les seves aportacions.

Exteriors

El bloc de jugadors exteriors estarà liderat per Jason Detrick, un autèntic jornaler del món del bàsquet, que serà l'encarregat d'aportar punts i "espais pels companys" gràcies al seu bon llançament de tir, penetracions i assistències. Arriba a l'edat òptima, amb 31 anys. Sense pressió per obtenir un bon contracte ni amb l'obsessió d'una ACB que ja ha tastat. Si se sent còmode, serà el líder. Un altre dels "veterans" de l'equip serà Paco Vázquez. Abandona l'ACB després d'uns anys oblidat en una banqueta de Bilbao però fonamental al vestidor, ningú li demanarà que sigui l'encarregat de dur el timó. Defensa, intel·ligència i l'infal·lible llançament de 3 punts seran les armes d'un Vázquez escollit per moments puntuals. Miki Feliu i Marc Rubio aportaran el seu talent, físic i joventut pel benefici del grup. Feliu tindrà més minuts que en les últimes temporades i el seu físic en la posició de 3 pot destrossar moltes defenses i frenar molts rivals. La trempera i sacrifici de Marc Rubio també tindran el seu espai al Lleida de Ricard Casas i si té confiança en el llançament exterior podrà fer estralls.

Interiors

A la pintura, la situació és més imprevisible. L'últim fitxatge, l'ala-pivot procedent de l'Ourense, Jonathan Kale, serà la bèstia parda de la pintura. Múscul, rebot i capacitat per pegar-se amb qualsevol contrincant. En atac, lluitarà cada rebot com si fos l'últim i també pot sumar en el llançament de 4-5 metres. El "blanquet" Charles Ramsdell debutarà a la LEB Or amb l'objectiu de fer-se un nom. Té aptituds per ser un bon 4: llançament ràpid, bons moviments, corpulència,... Només necessita optimitzar les opcions de tir i augmentar el pistó defensiu. Pot ser una de les revelacions. El pivot amb més primaveres de la plantilla serà Alfons Alzamora. Torna al lloc on es va donar a conèixer. Ningú oblida la lluita sota els taulers d'Alazamora en aquell Caprabo Lleida. Des de llavors ha rondat per Barça, Joventut, Breogán, Menorca i Manresa i per allà on ha passat ha deixat la seva empremta a més d'un rival. Sumarà. L'últim interior de la rotació serà Edu Villacampa. Lleidatà, curtit a la Lliga EBA i que no vol renunciar al tren de la LEB. El temps li donarà el seu indret.

La nau està a punt. El capità ja té el timó. Els mariners estan a bord. La marea competitiva es preveu mogudeta. Amic aficionat, si vol emocions fortes, pugi al vaixell i gaudeixi. Aquests no els fallaran. Nosaltres tampoc els podem fallar.

Un equip massa tou

2008-12-24T19:18:00.008+01:00

Una vegada arribats a les vacances nadalenques i amb més d'un terç de la competició disputada, és moment d'avaluar el rendiment que està oferint el Plus Pujol Lleida fins ara a la LEB Or 2008/09. L'anàlisi es farà en dues parts diferenciades: conjunt i individus, individus i conjunt, per aprofundir millor en el funcionament de l'equip, les virtuts i les mancances, i esbrinar quins objectius es pot proposar de cara al tram final de la temporada; però també serà important comprovar l'evolució i el rendiment dels jugadors un per un, per tal de conèixer si estan responent o no a les expectatives que van generar quan van arribar a Lleida.

En aquest primer article, el tema tractat serà la trajectòria que està duent a terme el conjunt dirigit per Edu Torres que està situat a la 7a plaça de la LEB Or amb un balanç de 8 victòries i 6 derrotes. Si desglossem els resultats segons en la pista en què s'han aconseguit, resulta que el Plus Pujol Lleida té un balanç quan juga al Barris Nord de 3 victòries - 4 derrotes i un de 5 victòries - 2 derrotes quan disputa els partits com a visitant. Si algú que no segueix habitualment el Plus Pujol Lleida veu aquesta dada i comprova que alguns victòries s'han aconseguit en pistes complicades com Valladolid, Burgos o La Laguna, possiblement li costarà molt d'entendre com un equip amb aquesta mentalitat es desinfla quan juga al costat de la seva afició i perd davant equips com Los Barrios o Axarquía Clínicas Rincón. I la veritat és que entendre-ho per part del afeccionat més aferrissat del Plus Pujol també és molt complicat, però cal analitzar bé l'equip i intentar trobar solució als problemes que impedeixin que l'equip rutlli al seu millor nivell. Els 3 principals problemes o esculls de l'equip són:

Fragilitat defensiva. El Lleida és el 17è equip de la Lliga en defensa encaixant 85,5 punts per partit i només té l'honor de superar en aquest aspecte a La Palma, amb 85,8 punts. Aquesta és la llacuna més greu de l'equip d'Edu Torres que l'any passat va acabar el 7è en aquesta taula classificatòria amb una mitjana de 78 punts rebuts i que en la temporada 06/07 va ser el 5è amb 77,2 punts. Per aquells que diuen que la defensa no és el més important i que l'equip és el millor de la lliga en l'aspecte ofensiu, només cal mirar l'estadística dels últims 6 equips de la LEB Or que han encaixat menys punts: els 6 han estat els campions de la competició. Així doncs, és evident que la principal prioritat de l'equip ha de ser augmentar la pressió defensiva des de la primera línia (sobretot els bases Colom i Mendiburu que han de millorar molt les seves prestacions en aquest aspecte, ja que els bases contraris maneguen i desmaneguen com volen en molts moments dels encontres) i millorant la concentració de tota la rotació interior (en alguns partits, els pivots del conjunt contrari tenen una gran comoditat per moure's per la zona i per aconseguir el rebot ofensiu, aspectes que haurien de quedar pal·liats amb una major incidència de Hettsheimer o Gimel Lewis).
Es troba a faltar un referent fiable quan la pilota crema. Quan s'arriba als moments delicats i decisius de l'encontre sovint és troba a faltar un home en qui confiar la pilota, un líder natural que l'any passat es podia escenificar en Leo Mainoldi, un jugador que podia errar (com en el triple de l'eliminatòria a Tenerife que ens hagués donat el passi a la Final Four) però que tothom sabia que era ell l'encarregat de jugar-se-la. Enguany aquesta figura té la plaça vacant i sembla que ningú vulgui o pugui fer-se'n càrrec. D'aquesta manera, s'han perdut 3 partits per menys de 4 punts al Barris Nord amb unes jugades en els últims minuts força esperpèntiques. Ningú vol tirar i al final s'acaba amb pèssimes i precipitades opcions de tir a càrrec del primer que li cau la bola.
Hi ha la mateixa facilitat per endollar-se, que per desconnectar-se. Una altra característica que està adoptant l'equip de la Terra Ferma en aquest tram inicial de la temporada és la impossibilitat de mantenir una certa regularitat en el joc. Així, els 40 minuts de joc es converteixen en una autèntica ruleta russa on l'equip combina etapes de joc elèctric i efectiu en els triples amb etapes d'autèntic descontrol, desassossec i de falta de concentració que provoquen la pèrdua de les rendes aconseguides durant bona part del partit. Aquest vici, que sol desesperar tant al cos tècnic com als afeccionats és conseqüència de la joventut i falta d'experiència de la major part de la plantilla i s'ha d'esperar que a mesura que avanci la competició es corregeixi amb solvència i s'evitin aquestes desconnexions que en alguna ocasió poden costar molt cares.

En conclusió, en el que portem de temporada es veu un conjunt capaç de tot, del millor i del pitjor, de guanyar a la pista de qualsevol equip gran desenvolupant un dels millors estils ofensius que es veuen en aquesta categoria, però també que pot perdre tota aquesta mentalitat guanyadora quan s'ho veu molt fàcil i perd a casa davant rivals de menys entitat. Així, el Plus Pujol Lleida és un equip que s'ha d'acabar de fer i ha de madurar, però que molt possiblement estarà en els Playoffs d'ascens a ACB i que pot optar a classificar-se a la Final Four perquè de qualitat tècnica en sobra. Per aconseguir aquest grau de maduració s'ha de donar una circumstància vital: que tots i cada un dels membres de l'equip decideixin oblidar els seus egos personals, uneixin totes les forces i remin en la mateixa direcció i amb un mateix objectiu. I en el món del bàsquet aquesta unió només té un sinònim: DE-FEN-SA.

Bo, jove i barat (IV). Els ala-pivots

2008-09-22T17:58:00.004+02:00

Leonardo Mainoldi / Dimtry Flis

Teòricament Dimitry Flis no hauria d'haver jugat mai al Plus Pujol Lleida ni a la Lliga LEB Or. Teòricament Dimtiry Flis hauria de ser un dels jugadors més destacats de la lliga ACB i de l'Eurolliga. Però els teòricament no existeixen en el món de l'esport i un seguit de lesions i complicacions físiques han truncat la carrera d'una de les millors promeses del bàsquet rus dels últims anys. L'ala-pivot cedit pel DKV Joventut arriba a Lleida amb la intenció de fer oblidar Leo Mainoldi, però ho fa després d'haver passat una temporada sense jugar per una delicada lesió a l'espatlla dreta (lesió que es va fer en les semifinals de la Lliga Catalana de l'any passat i que no va ser intervinguda quirúrgicament fins el 3 de Desembre de 2007).

Tot i que Flis i Mainoldi tenen un parentesc característic en la posició de 4 oberts, els dos jugadors es diferencien per la raça esportiva que mostren damunt el parquet. Mentre que l'argentí és un jugador de caràcter, efusiu, que connecta amb el públic i que s'enganxa amb facilitat amb els rivals i els àrbitres; el rus destaca més per la seva fredor, passivitat i parsimònia, un fet que pot fer desesperar a més d'un afeccionat. Malgrat això, a nivell tècnic Flis té més qualitat que Mainoldi ja que disposa d'una millor visió de joc, més capacitat pel rebot i un ampli ventall de recursos ofensius d'esquena a cistella. Però l'interrogant que sobrevola el fitxatge de Flis i que és el motiu pel qual el jugador ha acabat jugant a la lliga LEB Or i no a l'Eurolliga, és comprovar si està mentalment preparat per afrontar el repte d'oblidar la lesió i confirmar-se com un dels millors 4 europeus. El públic del Barris Nord veurà en pocs dies que Flis no tindrà mai el carisma ni la connexió que tenia Mainoldi, però comprovarà que el plus de talent que oferirà en la posició de 4 pot ser dels millors que s'han vist a la capital del Segrià i que es converteixi d'aquí uns anys en el nou Matjaz Smodis. Dimitry Flis, l'encarregat de posar-se l'equip a les espatlles.

Christian Maraker / Roger Fornas

Roger Fornas és un dels altres jugadors, com Quino Colom i Salva Arco, que ha decidit retornar al Plus Pujol Lleida després d'haver-s'hi format com a jugador en la seva etapa júnior però que no va destacar amb el primer equip. Fornas és un d'aquells jugadors que encanten a Edu Torres pel seu sacrifici, versatilitat i compromís amb l'equip i de ben segur que el tècnic correspondrà aquesta entrega amb molts minuts a la pista durant la temporada. Tot i les limitacions físiques que té, no s'arruga a l'hora de ballar amb la més lletja de l'equip rival quan és hora de defensar, té una gran olfacte per recuperar possessions i atresora un bon llançament des de la línia de 6,25. Així doncs, de ben segur que Fornas millorarà el rendiment que va oferir Christian Maraker l'any passat, un jugador que si bé la seva qualitat i entrega eren palpables, va sofrir un calvari de lesions que li van impedir rendir al seu millor nivell. Fornas, l'home que fa equip.

Bo, jove i barat (III). Els alers

2008-09-15T18:38:00.005+02:00

Berni Alvárez / Salva Arco

Tot i les més de 7 diferències que tenen Berni Alvárez i Salva Arco en una pista de bàsquet, els dos jugadors tenen un punt en comú molt significatiu: els dos han estat les ninetes dels ulls d'Edu Torres i han vestit l'elàstica blava en les dues etapes del tècnic de Sants al Barris Nord. Berni Alvárez va arribar a Lleida la temporada passada amb la missió de ser el franctirador de l'equip des del perímetre i repetir els bons números que havia registrat amb el Tarragona (màxim anotador nacional de la LEB amb 17,7 punts la temporada 06/07). Tot i això, com en la primera etapa a l'ACB, el rendiment del aler de Reus no va ser el que tothom s'esperava ja que només va ser capaç d'anotar 5,8 punts per partit i en defensa donava moltes facilitats a l'equip rival.

Com a substitut de Berni Alvárez, arriba un altre vell conegut de l'afecció lleidatana tot i només tenir 23 anys, Salva Arco. L'aler barceloní que ha vestit les samarretes del Vic, l'Hospitalet i el Bruesa des de que va marxar de Lleida a mitjans de la temporada 05/06 arriba com un jugador molt més madur i amb ganes de reafirmar-se per poder jugar ben aviat a la lliga ACB. Arco ha rebutjat aquest estius millors ofertes (una del Kalise Gran Canària) però ha decidit fitxar pel Plus Pujol Lleida per consagrar-se com a jugador tenint molts minuts en un equip que jugarà amb un estil similar al seu: ràpid, eficaç al contrataatac, bon tir exterior i molt intens en defensa. Salva Arco, consagrar-se i fer-se un nom.

Marcus Vinicius

Quan es parla de Marcus Vinicius l'adjectiu que més s'utilitza per definir-lo és intensitat, intensitat màxima . El jove brasiler del Plus Pujol és d'un aquells jugadors que agrada als afeccionats per esforçar-se sempre al 100% i llançar-se al terra per qualsevol pilota perduda. L'any passat Edu Torres va tenir com a repte transformar Vinicius en un 3 alt i l'experiment li va sortir prou bé ja que en defensa era un dels millors homes per aturar els alers del rival (com a exemple només cal veure la gran exhibició de fonaments defensius que va fer davant Andy Panko) i la seva capacitat per rebotjear és inqüestionable. Per contra, en atac se li han vist més carències tècniques ja que és un jugador acostumat a jugar en posicions d'ala-pivot i que li costa molt parar la pilota i botar per iniciar penetracions o complicar més la vida al defensor. A més, ha de millorar més el tir exterior ja que podria fer molt mal als equips que el floten i el deixen tirar sol. Amb només 22 anys, Vinicius té marge potencial per ampliar el ventall d'opcions en atac i es pot convertir en un jugador molt difícil d'aturar ja que pocs equips de la LEB Or disposen d'alers amb un físic tant potent com el del brasiler. Marcus Vinicius, intensitat al cub.

Bo, jove i barat (III). Els escortes

2008-09-08T22:46:00.004+02:00

Dave Fergerson / Troy Devries

Quan Dave Fergerson va arribar a Lleida un fred 12 de febrer del 2007 per provar una setmana a les ordres d'Edu Torres ningú s'esperava que acabaria sent un dels jugadors més rentables i eficaços que han vestit la samarreta blava. A anys llum dels salaris que han cobrat els Alstons, Estellers i Rodillas a la capital de la Terra Ferma, Fergerson ha demostrat ser un autèntic gentelman de cap a peus i un exemple de professionalitat a seguir per tothom que estima aquest esport. Per posar una petita mostra, el nord-americà va elegir quedar-se a Lleida per jugar un partit, el mateix dia que havia nascut el seu segon fill a París.

L'objectiu del Plus Pujol era renovar Fergerson i l'escorta també desitjava quedar-se, però la sucosa oferta del Melilla va ser irrebutjable per un jugador que complirà 30 anys i que ja no rebrà moltes més ofertes. D'aquesta manera, abandona l'entitat blava un jugador molt versàtil a la pista i que, malgrat algunes desconnexions que sofria en moments d'excessiva pressió, va demostrar molt més valor que d'altres exjugadors excessivament sobrevalorats.

L'home elegit fer oblidar Fergerson en les funcions de 2 i que pugui jugar en moments puntuals de base, és Troy Devries, un nord-amercià de 26 anys i amb molt poca experiència a nivell competitiu. El seu rendiment és una incògnita i no es pot assegurar amb rotunditat si serà un jugador impactant a la LEB Or o bé serà tallat de la plantilla abans d'arribar el Nadal. Pel que s'ha vist durant la pretemporada, les principals virtuts de DeVries són el tir exterior, un bon físic per la posició que ocupa i certa capacitat per penetrar amb comoditat. Caldrà veure si s'adapta bé al rol que li doni Edu Torres, que en principi hauria de ser el de desencallar partits travats amb una bona ratxa de triples i oferir suport en la direcció del joc quan el rival pressioni. Troy DeVries, un meló per obrir.

Alberto Miguel

Amb tant sols dues temporades defensant els colors del Plus Pujol Lleida, Alberto Miguel s'ha convertit en el capità de l'equip i, el que és més important, s'ha posat el públic a la butxaca amb la seva entrega i trempera quan surt a jugar al Barris Nord. El càntabre és un d'aquells jugadors que connecta amb la grada i sempre ha manifestat que es troba molt a gust a la capital del Segrià, on aquest any haurà d'exercir el paper de líder. Miguel haurà de donar una pas endavant i convertir-se en el timó de l'equip, el jugador en qui confiar la pilota calenta en els moments decisius del matx. Si aconsegueix convertir-se en el referent d'un equip tant jove, serà recordat com un dels jugadors més estimats de la història del Lleida Bàsquet, arribant a l'alçada d'altres esportistes apreciats com Roger Grimau, Sergio Ramos o Jaume Comas. En cas de no progressar, l'escorta només serà recordat per la seva simpatia, les seves espectaculars esmaixades o les increïbles ratxes de triples amb que delecta els afeccionats. Alberto Miguel, l'hora de donar el pas.

Bo, jove i barat (II). Els bases

2008-09-01T15:56:00.008+02:00

Una vegada ja iniciada la pretemporada, és el moment d'analitzar les noves incorporacions del Plus Pujol Lleida per afrontar la quarta temporada consecutiva a la lliga LEB Or, una competició que ha vist reduït el seu nivell a causa de la crisis econòmica que està afectant a molts clubs esportius L'anàlisi consistirà en comparar cada jugador per posició amb els que hi havia la temporada anterior i així es podrà començar a intuir les millores i les llacunes que pot comportar aquest nou projecte dels tècnics Torres&Torres.

El primer capítol serà el dels bases, una de les posicions més importants en els esquemes tàctics ja que sota la seva direcció pivota tot el joc de l'equip i són la primera espasa a l'hora de defensar els atacs rivals.

Jaume Comas / Quino Colom

De ben segur que un dels referents en que es fixava Quino Colom durant la seva etapa a la pedrera del Lleida era el capità de l'equip, Jaume Comas. El gran domini del pick&roll finalitzant amb les seves habituals safates o repartint una assistència al pivot de torn; el seu inequívoc lideratge a la pista; la seva pilleria a l'hora d'intentar robar qualsevol pilota al base contrari; són dels millors atributs que s'han vist en qualsevol base que ha vestit la samarreta blava. En el seu millor estat de forma, Comas sempre prenia la decisió ideal per a l'equip i arribava amb esforç i sacrifici a qualsevol pilota, per molt que a davant s'enfrontés a bases més forts i atlètics.

Tot i això, Colom sap que no ha vingut a Lleida per ser el substitut del Capi, ja que la seva empremta i carisma són gairebé insustiuïbles en l'entitat del Barris Nord, sinó que la seva missió és la de progressar com a jugador i intentar madurar per convertir-se, en un futur, en un dels millors bases de l'ACB. L'andorrà, de només 19 anys, destaca per una gran visió del joc, responsabilitat per dirigir l'equip i bon anotador des de qualsevol posició en atac; tot i que ha de millorar molt les seves prestacions defensives.

Però el que diferencia Colom de la majoria de jugadors és la màgia especial que atresora, un atribut que el fa capaç de crear jugades imprevisibles i passades inversemblants quan ningú s'ho espera. És d'aquell tipus de jugadors especials, diferents, que a algun tipus d'afeccionats poden desesperar quan s'equivoca, però que als amants del bàsquet ofensiu esperen amb expectativa per gaudir qualsevol truc del Mag Colom. De ben segur, que enguany el Barris Nord es posarà dempeus en veure els coloms que es treurà de la txistera un jugador amb potencial de crack. I de la casa.

Brian Jones / Javier Mendiburu

Quan tothom s'esperava la contractació d'un base comunitari, amb certa experiència i de marcat estil defensiu per complementar Quino Colom a la posició d'1, la parella Torres&Torres va sorprendre a la majoria anunciant el fitxatge de Javier Mendiburu. Tot i ser el segon jugador més veterà de la plantilla amb només 27 anys, Mendiburu arriba a la capital del Segrià amb molt poca experiència a nivell professional, ja que només ha competit durant 3 temporades a la lliga ACB. A més, en els equips que ha competit (Menorca i Estudiantes) ha tingut un paper gairebé testimonial com a 3r base o escorta suplent i no ha respòs a les expectatives creades sobre ell quan es formava a la universitat nord-americana de Wisconsin Green Bay.

El tret més característic de Mendiburu és la seva alçada (1,97 m), inusual per a un base i que li pot permetre prendre avantatge quan juga d'esquenes al pal baix. A més, també pot ajudar en tasques del rebot defensiu i és un bon passador. Tot i això, Mendiburu genera dubtes ja que en una competició com la LEB Or on abunden playmakers petits, ràpids i àgils es pot veure superat amb relativa facilitat ja que no és un jugador que es caracteritzi per la velocitat. El temps serà l'encarregat de dir si Mendi pot arribar a ser un factor desequilibrant en segons quins partits i si pot millorar el rendiment de Brian Jones, un jugador poc vistós però molt efectiu i que sempre treballava per a l'equip durant la passada temporada. Temps al temps.

Bo, jove i barat (I)

2008-08-16T12:20:00.006+02:00

Una vegada coneguda la configuració de la plantilla 2008/09 del Plus Pujol Lleida és el moment d'analitzar com ha quedat estructurat l'equip d'Edu Torres i conèixer un per un els jugadors que formaran un equip bo, bonic i barat i, en principi, sense cap tipus de pressió per aconseguir objectius a curt termini. Ens preguntàvem a l'anterior article si el nou projecte blau seria un punt i seguit de la campanya anterior, on es va arribar als quarts de final del play-off de la LEB però ja hem vist que això no ha estat possible. Els problemes econòmics de l'entitat han modificat la planificació pressupostària i a partir d'aquest campanya dos membres de l'Ajuntament municipal estaran encarregats de controlar cada cèntim d'euro que gasti el Plus Pujol amb l'objectiu d'evitar més malbarataments. D'aquesta manera, sembla clar que el futur del Lleida passa més per viure com a pobres, que morir com a rics (intentant evitar així desastres com els de l'Akasvayu Girona, recentment desaparegut després de rebentar de menjar una vaca que no s'aguantava dreta).

La renovació ha estat gairebé total ja que han marxat 7 dels 10 jugadors de l'any passat , la majoria d'ells els pilars bàsics de l'equip com Jaume Comas, Leo Mainoldi, Kevin Thomphson o Dave Fergerson. Aquests 4 jugadors eren els líders i encarregats de portar els galons però cap d'ells continuarà vestint la samarreta blava per motius relacionats , principalment, amb el cash. Amb aquesta panorama, el cos tècnic s'ha vist obligat a confeccionar una plantilla austera econòmicament però confeccionada per jugadors molt joves i amb ganes de menjar-se el món. Així la mitjana d'edat de l'equip ha passat dels 28,2 anys que hi havia l'any passat, a una actual de 24,9.

Assaltar la muntanya

Fent un símil amb el món del muntanyisme, l'any passat la majoria dels excursionistes blaus estaven ja de baixada en la seva carrera basquetbolistica, però enguany la majoria de jugadors encara no han vist el cim i voldran fer tot el possible per coronar-se i penjar la seva bandera. Aquest desconeixement de les altures, provocarà algunes caigudes i esllavissades al llarg de la temporada, però si es mantenen constants i units com a equip la progressió de tots pot reportar grans beneficis per totes les parts. A més, l'encarregat de dirigir l'expedició, Edu Torres, ha demostrat al llarg de la seva carrera que sap dirigir molt millor un equip de joves il·lusionats que una colla de veterans amb tota la feina feta.

Amb aquesta panorama, sembla clar que l'evolució d'aquest nou Plus Pujol Lleida consistirà en que l'equip sigui un autèntic bloc unit, amb molta química i en l'evolució individual de cada jugador, que han d'explotar tot aquell potencial que porten dins. Si tots aquests condicionants es compleixen, de ben segur que l'afició lleidatana respondrà i aquesta 4a temporada consecutiva a la Lliga LEB pot reportar moltes alegries. El temps dirà.

En els propers articles, analitzarem 1x1 tota la plantilla blava per conèixer millor els integrants del nou projecte de l'equip del Barris Nord.

Punt i seguit o punt i a part?

2008-05-29T10:50:00.007+02:00

La derrota a Tenerife en el tercer i decisiu partit dels play-off d’accés a la Final 4 de Cáceres ha significat el final de temporada per al Plus Pujol Lleida. Una temporada que, en línies generals, ha estat força bona sobretot per haver recuperat la il·lusió als afeccionats i el bon joc a la parquet. Tot i això, l'irregular final de campanya dels homes d'Edu Torres (on s'han perdut 5 dels 6 últims partits al Barris Nord) va significar perdre el factor pista als play-off i augmentar una sensació de tensió i nervis sobre els jugadors que al final ha estat decisiu. El duel amb el Tenerife s'ha decidit per petits detalls com el parcial d'1-7 que es va rebre en el 3r quart del partit a casa o els 2 triples gairebé consecutius de Guaita en l'últim partit i que van obrir una escletxa difícil de recuperar.

Però bé, això ja ha passat i ara s'ha de mirar el futur. I el futur és ple de dubtes ja que primer cal saber quina aposta farà el club i quina és la seva estructura a mitjà termini (recordem que el període de 3 anys per pujar a l'ACB ja s'ha acabat, per si algú ho havia oblidat). Què farà el club? Serà un punt i seguit i es mantindrà el bloc actual? S'hauran de revisar tots els apartats del pressuposts i caldrà fer un punt i a part amb un nou projecte?

Si 2+2 fos 4 en el món del bàsquet, el més recomanable seria continuar amb el bloc actual, afegir-hi algun retoc per intentar millorar els resultats d'aquesta campanya i intentar l'abordatge de l'ascens la temporada vinent. Així caldria renovar el contracte a Edu Torres i mantenir la columna vertebral de l'equip (Mainoldi, Vinicius, Hettsheimeir, Miguel, Fergerson i Comas). De la resta de jugadors Jones ho ha fet força bé però ocupa plaça d'extracomunitari, Thomphson ja comença a notar el pes dels anys, Maraker ha viscut molts problemes físics i seria un risc tornar-lo a tenir i Berni Álvarez se'l podria renovar com a 5è aler, si volgués i si no es retira. D'aquesta manera amb la incorporació d'un base titular que reparteixi bé el joc i sigui bon defensor, un 2 nacional amb aptituds defensives i un 2-3 anotador extracomunitari tindríem un joc exterior força sòlid i amb recursos. A la pintura, Marcus Vinicius hauria de retornar com a 4 ja que crec que és la posició en la que pot oferir més gràcies pel seu domini del rebot (una de les llacunes del Plus en els partits importants) i s'hauria de buscar un 5 atlètic, fort i extracomunitari (Gimel Lewis seria una bona opció).

Aquest any s'ha demostrat a la lliga LEB Or que és millor apostar per un mateix bloc durant un temps perquè així els jugadors es coneixen molt millor i poder afrontar els moments complicats amb més serenitat. El CAI Saragossa, per exemple, ha mantingut el cinc inicial de l'any passat (Victoriano, Quinteros, Lescano, Phillip, Ostarosa) i l'hi ha donat uns resultats espectaculars. En canvi, fer un equip fet des de zero pot ser extremadament perillós i així s’ha demostrat l'Hospitalet, un equip molt jove i inexpert que ha baixat de la categoria.

Així doncs, caldrà veure els futurs esdeveniments de l’entitat blava, sobretot a nivell institucional, per comprovar si s'aposta per la qualitat i la continuïtat en el que seria un bon punt i seguit. Però també hi ha l'opció de reduir molt el pressupost i conformar-nos amb un equip menys ambiciós i córrer el risc de fer un punt i a part i, esperem que no sigui un punt i final del bàsquet d'elit a Lleida.

L'hora de la veritat

2008-05-05T14:37:00.009+02:00

Després d'un temps d'absència per motius personals, el Blog del Plus Pujol Lleida torna amb l'objectiu d'analitzar el final de temporada de l'equip entrenat per Edu Torres i que disputarà els play-offs d'ascens a la lliga ACB.

La temporada de l'equip lleidatà la podríem qualificar de bona ja que s'està complint el principal objectiu que s'havia establert: arribar a les eliminatòries de play-off. Tot i això, l'ambient que es respira entre l'afició no és d'un optimisme desbordant com ha trobat a faltar Edu Torres en alguna ocasió, sinó que s'ha establert un ambient de prudència i moderació conscients de que la lliga LEB és molt complicada i que serà molt difícil pujar a l'ACB. Equips com el Bruesa o el Breogan han demostrat al Barris Nord que estan un punt per sobre de l'equip blau i és millor no generar il·lusions. La gent sap el que hi ha i que cal evitar els errors de temporades passades. Així doncs, analitzem a grans trets els aspectes positius i negatius del conjunt lleidatà, per tal de poder rectificar a temps i generar aquell plus necessari que ens doni l'empenta que fa falta i poder retornar a la divisió d'honor del bàsquet espanyol.

Pel que fa als punts positius l'equip juga a una idea de bàsquet en concret (des de la segona temporada a l'ACB no es veia això a Lleida); no s'ha modificat tant la plantilla com en altres ocasions, fet que ha ocosionat que els 10 jugadors siguin valids per competir; des de fora sembla que hi ha un bon ambient de vestidor; i el Barris Nord presenta habitualment una molt bona imatge fregant gairebé sempre els 4.000 espectadors o més.

Però a part d'aquetes impressions positives en que gairebé tots els afeccionats del Plus Pujol coincidiran, és necessari analitzar altres variables, més fredes, com les xifres i les estadístiques. L'equip ocupa la 6a plaça de la competició amb un balanç de 18 victòries i 14 derrotes, això significa que només s'ha aconseguit una victòria més que l'any passat però aquest cop l'equip ja està matèmaticament als play-offs. Els dos últims partits de lliga de la temporada passada es van perdre davant el Gijón i el León; aquest any ens les haurem de veure amb els dos equips que comanden la classificació: el Bruesa i el CAI Saragossa. Aconseguir almenys una victòria seria vital per obtenir una posició òptima als play-offs i poder competir amb opcions en la primera eliminatòria.

Un altre aspecte en el que s'ha d'incidir en aquest final de campanya irregular (3 derrotes a casa en els últims 4 enfrontaments) té a veure en el repartiment de minuts que està realitzant Edu Torres des de l'arribada de Kevin Thompson. L'entrenador del Plus Pujol Lleida va estar durant bona part de la temporada incidint el l'aspecte de què no havia pogut comptar amb tots els efectius per culpa de lesions o els canvis de jugadors. Doncs bé, ara que ja estan disponible tots els jugadors i es podria fer una rotació molt més dinàmica i aprofitant els jugadors més en forma, Edu Torres ha jerarquitzat la distribució de minuts i ha establert uns rols gairebé inamovibles.

Per veure això, mostrarem una estadistíca que s'utilitza molt sovint a la NBA en la que es calcula el rendiment que donarien els jugadors si juguessin els 40 minuts del partit. És a dir, es calcula la valoració exponencial que obtindria cada membre de la plantilla si jugués el partit al complet (un fet impossible de demostrar a la pràctica però que serveix per veure una mica millor com aprofita cada jugador els minuts que disposa). L'ordre va en funció del jugador que més valoraria, fins el que menys.

Kevin Thompson

16,6 punts de valoració per partit – 25,8 minuts per partit

25,7 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,60 punts de valoració per minut

Hettsheimeier

11,6 punts de valoració per partit – 21,4 minuts per partit

21,6 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,54 punts de valoració per minut

Leo Mainoldi

14,5 punts de valoració per partit – 29 minuts per partit

20 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,50 punts de valoració per minut

Marcus Vinicius

9 punts de valoració per partit – 19,7 minuts per partit

18,2 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,45 punts de valoració per minut

Brian Jones

9,4 punts de valoració per partit – 23,7 minuts per partit

15,8 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,39 punts de valoració per minut

Jaume Comas

6,8 punts de valoració per partit – 18,3 minuts per partit

14,8 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,37 punts de valoració per minut

Alberto Miguel

7,5 de valoració per partit – 23,8 minuts per partit

12,6 de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,31 de valoració per minut

Berni Álvarez

4,5 de valoració per partit – 16,8 minuts per partit

10,7 de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,26 de valoració per minut

Dave Fergerson

6,4 de valoració per partit – 25,5 minuts per partit

10 de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,25 de valoració per minut

Bé, els números parlen per si sols i demostren que els jugadors exteriors no estan rendint al mateix nivell que els companys que es mouen més a prop de la pintura. Aquest és el punt dèbil del Plus Pujol Lleida i sofreix molt quan s'enfronta a un equip amb molts recursos des de la línia de 6,25. A més, la ja mítica defensa en zona que reben els lleidatans en cada partit és un gran escull a l'hora d'atacar i Edu Torres no ha trobat la fórmula exacta per superar-la amb èxit.

Cadascú valorarà les xifres de la distribució dels minuts i opinarà sobre si tal jugador hauria d'estar més o menys minuts en pista i si s'hauria d'haver planificat la temporada amb un 3 anotador i referència del joc ofensiu, però l'única veritat és que ara no es pot fer marxar enrere. Tothom ha d'aportar el seu gra d'arena (l'afició ha d'animar; els tècnics han de dirigir amb convicció i equitat; i els jugadors han de rendir) i aquesta és l'única manera per arribar el més lluny possible. Ara és l'hora de la veritat.

Les notes del Plus Pujol Lleida

2007-12-29T18:33:00.000+01:00

Quan estem a punt d'arribar a l'equador de la temporada, el Blog del Plus Pujol repassarà la trajectòria de l'equip en aquesta temporada a la LEB i com estan responent els jugadors segons les perspectives que es tenia d'ells al principi del curs. És aviat per fer judicis i balanços ja que encara queda molt de camí, però és un bon moment per veure en quines posicions l'equip funciona i que és el que hauríem de rectificar.

Situat a la zona alta de la classificació en 5ena posició i amb un balanç de 9 victòries i 5 derrotes. El bloc d'Edu Torres està responent molt bé i alguns entrenadors i experts qualifiquen el Lleida com l'equip tapat de la lliga, ja que sense fer molt soroll i sense encadenar grans ratxes de victòries (el màxim han estat 3 triomfs consecutius) s'està mantenint molt regular i constant. S'ha frenat les ratxes dels dos líders imbatuts en el seu moment (Alacant i Rosalía) i caldrà veure com resol els 3 pròxims partits davant rivals complicats com el Tenerife, el CAI o el Bruesa. Edu Torres i el seu cos tècnic estan complint amb la feina a nivell de partits tot i que encara costa trobar una certa regularitat i facilitat per matar els partits. Perquè tot anés perfecte, només caldria reduir el nombre de lesionats i tenir el 100% d'efectius en cada matx.

4 # Leo Mainoldi: El nou líder. Ha pres les regnes de l'equip i s'ha convertit en el principal referent de l'equip en els moments més compromesos dels encontres. En les primeres jornades duia números d'MVP, però últimament ha baixat una mica el seu rendiment individual per donar més importància al joc d'equip. En certs aspectes recorda Roger Grimau i s'ha de convertir en el buc insigne de l'equip per aconseguir grans fites aquesta campanya.

15,1 punts 6,7 rebots 27,7 minuts

5 # Berni Álvarez El tirador irregular. Quan es va concretar el retorn de Berni a Lleida ja s'esperava que no faria els números espectaculars de Tarragona (17 punts per partit), però es creia que podria aportar més del que ha fet fins ara. Ha tingut algun partit bo i ha clavat alguns triples importants, però el seu paper en l'equip hauria de créixer en el segon tram de la temporada i foradar més els rivals gràcies al seu canell de seda. En defensa pateix molt i erràtic des de la línia de personal (47%).

5,9 punts 45% en T3 17 min

6 # Jaume Comas Ha assumit el rol. Tot i que s'ha perdut els últims partits per lesió, el rendiment de Comas està sent bastant correcte amb algunes grans actuacions puntuals. Ja no té la pressió de ser l'únic referent de l'equip en la posició de bases i això li permet jugar al màxim els minuts que disposa. Es complementa molt bé amb Brian Jones quan Edu Torres els posa als 2 per controlar millor el partit.

7,4 punts 2,9 asistències 19,9 minuts

7 # Rafael Hettsheimeir El diamant comença a brillar. El rendiment del brasiler està sent del més satisfacatoris i ha sorprès a més d'un que dubtava de la qualitat del jove jugador. Edu Torres el va definir com un diamant que s'havia de polir, i, de moment, el jugador cedit per l'Estudiantes està millorant molt dia a dia i s'està convertint en una peça clau del conjunt blau.

10,5 punts 59% en T2 22,2 minuts

8 # Alberto Miguel La constància. Bona campanya la d'Alberto Miguel que, sense fer res de l'altre món, està complint en el que se li demana: intensitat defensiva i aportació ofensiva des del llançament. En els moments claus no s'amaga i Edu Torres confia amb ell per jugar-se les pilotes calentes responent bastant bé.

9,5 punts 1,8 triples 22,7 minuts

9 # Dave Fergerson Líder a l'ombra. Tot i que va començar una mica descentrat, el jugador nordamericà està fent una gran campanya i ja és el segon màxim anotador del bloc aportant molta velocitat i ritme al joc. Amb la lesió de Comas ha respòs bé jugant algun minut de base i el seu paper va creixent, mica en mica, sense fer gaire soroll. L'únic però fins a la data ha estat la precipitació que va tenir a la pista del Leche Río on va llançar les opcions d'endur-se la victòria amb un triple des de mig camp quan quedaven 15 segons per atacar.

10,2 punts 3 asistències 26,5 minuts

10-11 # Christian Maraker Treball a la pintura. Va arribar començada la temporada per substituir Bill Phillips i ha complert amb el que se li demanava. Un treballador incansable sota les cistelles, intens en defensa i que si té el dia en atac pot fer mal als rivals ja que és molt versàtil. Les lesions han minvat el seu rendiment durant l'últim mes.

6,8 punts 3,5 rebots 16,7 minuts

13 # Marcus Vinicus Adaptant-se a la vida de l'aler. Difícil temporada per Marcus Vinicius en el seu retorn a Lleida ja que ha tingut que readaptar el seu joc d'ala-pívot per convertir-se en un 3 alt. S'ha erigit en el referent defensiu de l'equip gràcies a la seva incansable entrega i, cada partit, s'ha emparellar amb la més lletja de l'equip rival per intentar frenar-lo. En atac pot aportat més si millora la seva mecànica de llançament.

5 punts 1,3 recuperacions 18,4 minuts

15 # Erek Hansen Perdut a la pista. L'extracomunitari del Lleida està patint força per acoblar-se a l'equip ja que el seu rendiment està lluny del que s'esperava i quan juga a la pista sembla que estigui perdut i sense saber el que ha de fer. Va començar amb un cert desavantatge respecte els seus companys per la lesió que va patir a la pretemporada, però ha de millorar molt en aquest segon bloc de la temporada i convertir-se en un mur en defensa, sinó pot ser una lacra en les aspiracions de l'equip.

5,7 punts 1,7 taps 14,5 minuts

17 # Brian Jones L'assistent que sempre compleix. Després del fracàs de Brock Gillespie es va confiar la direcció de l'equip en aquest nord-ameircà que ha respòs amb nota. S'ha convertit en líder d'assistències i cada dia que passa sap marcar millor el ritme que necessita l'equip. En defensa està complint molt bé secant els bases difícils, però pateix quan el rival és més ràpid que ell i es carrega aviat de personals (3,7 per partit).

9,9 punts 4,3 asistències 24,4 minuts

Maraker 3 setmanes de baixa. L'hora de provar noves solucions?

2007-12-04T00:47:00.000+01:00

César Sanmartín, un aler veterà sense equip. Es podria fitxar?

Avui s'ha conegut la durada de la lesió que l'ala-pivot Christian Maraker es va fer dissabte en el partit davant el Palma Aqua Mágica on els lleidatans es van imposar amb alguns problemes (83-74). Maraker estarà 3 setmanes de baixa per un esquinç al turmell esquerre i es perdrà, segurament, els partits davant l'Hospitalet, el Breogan i la Palma. A més, la infermeria del Plus Pujol Lleida també està ocupada per Jaume Comas, que continua de baixa pel dit fracturat i no es preveu que torni fins d'aquí un parell de setmanes.

Amb aquest panorama, Edu Torres es queda amb només 8 jugadors de la plantilla per afrontar els 3 partits vitals d'aquest mes de desembre i 2 d'aquests es jugaran fora de casa (l'Hospi aquest dissabte i el Breogan la setmana que ve). Són vitals perquè al gener, abans d'acabar la primera volta, el Lleida s'haurà de veure les cares amb el Tenerife, el CAI Saragossa i el Bruesa, enfrontaments molt complicats i on costarà mantenir el bon balanç de victòries que duu l'equip en aquest primer tram de la temporada (7-4).

Amb una plantilla curta d'efectius el conjunt blau pot optar per dues opcions:

a) Confiar amb el bloc i aprofitar els jugadors de la cantera. Jones, Fergersson, Miguel i Berni al joc exterior; Mainoldi, Hansen i Rafael al joc interior i amb un comodí de plenes garanties com és Vinicius que pot jugar tant de 3 com de 4. De la cantera es podria utilitzar en algun moment jugadors com Oriol Jorge, Jordi Argilès o Carles Estorach, tot i que encara no tenen el físic necessari per jugar a la lliga LEB Or.

b) Buscar algun reforç temporal com Cesar Sanmartín en la posició de 3. Les posicions que més li costa al Plus Pujol de defensar són la de 5 (on Hansen encara ha d'acabar d'agafar el ritme) i la de 3 (on Vinicius es carrega massa aviat de faltes personals i Berni no arriba a totes les ajudes). Una opció que es podria estudiar Edu Torres es la d'incorporar temporalment algun jugador que es trobi sense equip i Cesar Sanmartín compleix aquestes condicions (actualment està entrenant amb el DKV Joventut). Es un bon jugador d'equip, sacrificat en defensa, amb experiència i que encara pot donar minuts de qualitat en una pista de bàsquet. A part de les seves qualitats, també caldria saber de si el club pot arribar a les seves pretensions econòmics. Si no funciona durant un mes gràcies i fins una altra; però si aporta aspectes interessants crec que podria funcionar i convertir-se en el Capdevila de l'ascens d'aquell mític Caprabo Lleida.

El Lleida intentarà redreçar el rumb davant un Inca en hores baixes (La Prèvia)

2007-11-20T11:03:00.000+01:00

Duel de necessitats el que es veurà aquest pròxim divendres (21.00h) al Palau Municipal d'Inca entre el Plus Pujol Lleida i el Fundacio Basquetinca.com. Tot i això, les urgències pels dos equips són ben diferents ja que mentre els lleidatans intentaran no perdre les posicions de play-off, els de les illes estan immersos en la lluita per la salvació ja que han perdut 7 dels 9 partits disputats fins ara. Per aquest motiu, la directiva de l'Inca ha afirmat "que la victòria es l'únic que passa pel seu cap" i regalarà 2 entrades a cada soci en aquest transcendental partit per intentar solucionar la crisi.

Com arriba el Lleida?

El Plus Pujol va perdre d'una manera dolorosa davant el Melilla a casa (88-94) i ja encadena dues derrotes consecutives. L'equip va tornar a entrar molt fred en el partit i al primer quart ja perdia d'una diferència superior als 10 punts. Tot i això, els homes d'Edu Torres van reaccionar i van empatar el partit gràcies a actuacions individuals de Mainoldi o Maraker, però al final el Melilla va ser l'equip més consistent i es va endur la victòria del Barris Nord.

Però la pèrdua més dolorosa del partit vas ser la lesió de Jaume Comas, que es va fracturar el dit i estarà un mes de baixa. D'aquesta manera, Brian Jones serà l'únic base pur de l'equip i serà recolzat en moments puntuals per Dave Fergesson o, fins i tot, per Alberto Miguel. L'entrenador blau ja va descartar que l'apartat Brock Gillespie pogués jugar alguns minuts i caldrà veure si confia en algú de la cantera per jugar minuts en la direcció de la nau blava. De moment, Edu Torres ja ha convocat el junior Oriol Jorge pel partit davant l'Inca i també podria confiar en els partits de casa en joves promeses com Jordi Argilès.

El rival: Fundació Basquetinca.com

Dues victòries en 9 partits, tres derrotes consecutives i un equip que no rendeix com s'esperava a principis de temporada. No és normal que un conjunt com l'Inca que compta amb noms com Thomas Terrell o Sergio Ramos ocupi la 16a posició de la LEB Or i coquetejant amb el descens. L'equip haurà de reaccionar ja que una afició tant fidel com la que té no pot permetre veure's immers en la lluita per la permanència després d'haver entrat al play-off d'ascens les dos últimes campanyes. A més, el tècnic José Luis Abós no ha trobat un líder com ho va ser Dylan Page i la possibilitat de que sigui acomiadat dependrà, en bona part, del partit davant el Lleida.

Bases: En la posició de base l'Inca té força problemes ja que el teòricament titular Joan Riera, no ha jugat cap partit d'aquesta temporada per malaltia. Així la direcció de l'equip està a càrrec de dos debutants: el jove Carles Bívia, que ho està fent força bé aportant defensa i frescor en atac, i el lituà Marciulionis, que ha vingut com a substitut temporal i el seu rendiment és força pèssim.

Alers: Per la rotació exterior José Luis Abós confia principalment en dos jugadors que acostumen a jugar 30 minuts per partit. Aquests dos són Sergio Ramos, un vell conegut de l'afició lleidatana que no està al millor nivell físic però que segueixen donant mostres de la seva qualitat i entrega des de la posició d'aler, i Albero Galarreta, un bon jugador ofensiu que si té el dia pot destrossar les defenses rivals. La resta de minuts, que seran pocs, se'ls disputaran Marc Blanch, un escorta molt intens i explosiu, i Franco Rocchia, cedit pel Lleó que encara s'està fent com a jugador. Tot i això, Rocchia serà baixa per lesió.

Pivots: La pintura de l'Inca està formada per dos bons americans que haurien d'assumir el lideratge d'aquest equip. En la posició de 4 hi ha Thomas Terrell, un grandíssim jugador però que les lesions li han impedit recuperar el nivell estel·lar de fa dues temporades amb l'Hospitalet on va ser MVP. El seu principal company a la pintura és Lamont Hamilton, que aporta intensitat defensiva, rebot i que també sap crear les seves opcions en atac. Els altres pivots són els joves Jan Orfilia i Manolopoulos i el veterà Albert Alzamora que serveixen per donar minuts de descans als titulars, però són justets per aquesta categoria

Les claus del partit

La pressió que tindran l'Inca serà enorme. Els jugadors i cos tècnic de l'Inca saben que no poden perdre més partits a casa i estan gairebé obligats a guanyar. Si les coses van bé el suport del públic serà fonamental, però si en els primers minuts l'equip no rutlla patiran molta pressió i el Lleida ha de saber-ho aprofitar.
El Plus Pujol té més profunditat i nivell físic. Els lleidatans tenen una rotació molt àmplia i gairebé la majoria de jugadors ronden els 20 minuts per encontre. En canvi, els de les illes acostumen a jugar amb un quintet base on hi ha jugadors que arroseguen forces problemes físics des de fa temps (Ramos, Therrell, Hamilton,...) i que poden patir en els minuts finals.
La lesió de Comas. Brian Jones i Dave Fergersson hauran de donar un pas endavant en la direcció de l'equip i fer oblidar el lesionat Jaume Comas, que fins al moment havia estat el millor en la posició d'1. El fet que la parella de bases de l'Inca no sigui del tot competitiva també pot ajudar al rendiment dels lleidatans.

Para traducir al castellano: http://www.softcatala.org/traductor/

El Lleida rep el Melilla amb l'inteció de continuar a la zona alta(La Prèvia)

2007-11-13T11:22:00.000+01:00

Arribem a l'equador de la primera volta d'aquesta lliga LEB Or amb un partit entre dos equips que estan funcionant bastant bé en aquesta arrancada de la competició. Aquest divendres a partir de les 21.15 h s'enfrontaran al Barris Nord el Plus Pujol Lleida i el Melilla amb la presència de les càmeres de Popular TV. Els melillencs, que compten a les seves files amb dos exjugadors del Lleida com Nacho Romero i Xavi Vallmajó, porten un balanç de 4 victòries - 4 derrotes i venen amb la moral alta després de guanyar els dos últims encontres davant l'Hospitalet i el Palma Aqua Mágica.

Com arriba el Lleida?

El Plus Pujol torna a Lleida després de perdre davant Los Barrios (72-64) en un partit força discret dels lleidatans on van repetir les dues principals mancances: el poc domini del rebot, sobretot el defensiu, i la falta d'intensitat en l'inici del partit. Aquesta vegada no hi va haver remuntada com a la pista del Rosalía i el primer quart (19-11) va condemnar la plantilla d'Edu Torres.

L'aspecte positiu és que la plantilla al complet s'ha pogut entrenar amb normalitat durant tota la setmana i els problemes físics de Maraker i Fergersson ja estan solucionats. A més, Erek Hansen ja comença a agafar el ritme i hauria de començar a marcar les diferències dins la pintura tal com va demostrar en el darrer partit a casa davant el Ciudad de La Laguna.

El rival: Melilla Baloncesto

El Melilla ha configurat un bon bloc de jugadors i que poden aspirar a les posicions de play-off. El seu joc es basa, principalment, en els jugadors interior on destaquen noms com Alfons Albert, Sasa Zagorac o Michael Southall, un 5 que va portar molts mals de cap al Lleida en els partits de la temporada passada. Paco Olmos continua d'entrenador però sap que aquest any li exigiran més que el curs passat (13a posició) ja que l'augment del pressupost ha d'anar amb consonància amb els resultats de l'equip.

Bases: El Melilla compta amb 2 gats vells en la posició de base i que coneixen força bé la lliga LEB Or. Diego Corciari és l'encarregat de dur les regnes de l'equip amb una bona direcció tot i que li falta saber quin és el ritme més apropiat en cada moment del partit. El seu company de posició és Xavi Vallmajó, que l'any passat va passar sense pena ni glòria per l'entitat lleidatana demostrant que té un correcte tir de tres punts però poca cosa més.

Alers: Paco Olmos disposa d'un joc exterior força complet i que destaca per la seva alçada (els quatre alers freguen els 2 metres) i pel bon llançament des de la línia de 6,25m. Els dos titulars són Josemi García, un escorta/aler que sap anotar des de totes les posicions i que també pot ajudar en tasques defensives, i Spencer Gloger, el canoner de l'equip i l'encarregat de solucionar els problemes ofensius quan l'equip s'encalla. Des de la banqueta poden aporten minuts de qualitat Juanma Ruiz, ex de Los Barrios i especialista des de la línia de triple, Antxon Iturbe, intens en defensa i que també pot jugar en posicions interiors per la seva força física, i Rafa Huertas, un escorta jove que aprofita els pocs minuts que té per adquirir experiència en aquesta categoria.

Pivots: La pintura del Melilla disposa de 4 jugadors de renom per aquesta categoria i són la principal estructura perquè el conjunt faci una bona campanya. Disposen de molts centímetres per tancar el rebot però a més també tenen la qualitat suficient en atac per marejar les defenses rivals des de l'exterior o des del pal baix. Michael Southall és un autèntic mur en defensa (promitja 2,13 taps per partit, segon de la lliga) i aporta molta intensitat, un fet que l'acostuma a pagar amb moltes faltes personals. El joc interior es completa amb el físic i talentós Alfons Albert, tot i que encara no s'ha adaptat molt bé a l'equip, Sasa Zagorac, un 4 que es busca bones opcions en atac i que té un bon llançament, i Nacho Romero, un clàssic del bàsquet espanyol que juga els seus últims minuts en aquesta categoria i que a Lleida es guarda un bon record pel seu inestimable carisma.

Les claus del partit

El Lleida té molta més velocitat. Els jugadors lleidatans són molt més ràpids i joves que els del Melilla, que destaquen per ser més corpulents. Marcar un ritme alt tant en atac com en defensa des del principi del partit pot asfixiar el Melilla.
Tancar el rebot en defensa. Si per alguna cosa destaca aquest Melilla és per l'alçada dels seus homes i per que poden anar molt bé al rebot ofensiu. Tots els jugadors del Lleida hauran de tancar el rebot per començar a córrer i fer mal a la transició. Per aconseguir la victòria caldrà l'esforç de tots els jugadors.
Els bases Comas i Jones poden decidir. El punt dèbil del Melilla està en la posició de bases, un fet que poden aprofitar molt bé Jaume Comas i Brian Jones penetrant a cistella i anotant ells mateixos o repartint assistències pels seus companys.

Para traducir al castellano: http://www.softcatala.org/traductor/

Mainoldi VS Donaldson. Cara a cara entre 2 jugadors amb futur ACB. (La Prèvia)

2007-10-30T19:26:00.000+01:00

Bon partit el que es podrà veure al Barris Nord aquest dissabte (20.45 h) entre el Plus Pujol Lleida i el Ciudad de La Laguna en la setena jornada de la lliga LEB Or. Els dos equips es troben a la zona alta de la classificació amb un balanç de 4 victòries - 2 derrotes i de ben segur voldran continuar amb la ratxa positiva d'aquest inici de temporada. Tot i això, el Lleida s'ha enfrontat i derrotat a rivals de major entitat (els dos últims líders) i, juntament amb el fet de jugar com a local, el situa favorit davant el sorprenent La Laguna. Els canaris han ascendit aquesta temporada i com el Beirsar Rosalía estan realitzant un bàsquet vistós i efectiu.

Com arriba el Lleida?

El Plus Pujol Lleida arriba en el millor moment de la temporada després d'haver derrotat l'Alacant i el Beirasar Rosalía, els dos últims líders de la LEB Or. Els lleidatans estan desenvolupant un gran joc, tot i les pájares que tenen en algunes fases del partit i que no permeten aconseguir grans diferències al final del partit. Per exemple, davant el Rosalía es van remuntar 15 punts al 1r quart, guanyaven de 20 al 3r quart i només es va vèncer de 4 al final de l'encontre. En certa manera són com un Dragon-Khan, amb molts alt-i-baixos però a un ritme i velocitat altíssims.

El partit d'aquest dissabte també podria significar el debut d'Erek Hansen després de la seva lesió durant la pretemporada. El fet que l'equip porti un balanç positiu i no hi hagi molta pressió a l'entorn, ajudarà al nordamericà a sentir-se tranquil sobre la pista i adaptar-se millor als esquemes de la plantilla d'Edu Torres. Tothom està expectant pel que pot aportar Hansen a l'equip, que en principi s'hauria de convertir en l'amo i senyor de la pintura del Plus Pujol Lleida.

El rival: Ciudad de la Laguna Canarias

El Ciudad de la Laguna ha mantingut gran part del bloc de l'ascens ja que dels 11 jugadors que formen la plantilla, 7 ja van jugar l'any passat a la LEB Plata amb els canaris. El líder de l'equip continua sent el nordamericà Jakim Donaldson, de només 24 anys, i que possiblement després d'aquesta temporada farà el salt a un equip amb més pretensions. Tot i això, l'arrancada de l'equip entrenat per Alejandro Martínez es molt bona, han guanyat equips com el Leche Río Breogan o l'Hospitalet i aspiren a ser l'equip revelació d'aquesta campanya.

Bases: La parella de bases de l'equip és l'aspecte que presenta més dubtes ja que cap dels dos jugadors estan signant una gran campanya. Iker Urreitzi, ex del Ciudad del Huelva, hauria d'aportar experiència i lideratge en la direcció mentre que Álex González actua de revulsiu amb un bàsquet més atrevit i ràpid. Està clar que no són bases de garanties per aquesta categoria i poden ser el seu punt dèbil.

Alers: El joc exterior del Ciudad de la Laguna passa per mans de tres homes que s'estan complementant molt bé en aquest inici de temporada i que ofereixen múltiples opcions a la pissarra del tècnic. L'escorta Jaime Heras és l'encarregat d'obrir les defenses rivals amb el seu bon llançament des de la línia de triples; el nordamericà Jason Detrick destaca per ser un bon penetrador i correcte llençador, tot i que pot pecar d'individualista; i l'aler Levi Rost ajuda en el rebot gràcies als seus 2,02 metres d'alçada i també col·labora amb els seus triples. El veterà Juanjo Fariña ocupa un paper més secundari, tot i que també pot oferir minuts de qualitat sortint des de la banqueta.

Pivots: Jakim Donaldson s'està convertint en una de les grans revelacions d'aquesta lliga LEB Or. Després de fer una gran campanya l'any passat al Ciudad de la Laguna, nombrosos equips es van mostrar interessats en concretar el fitxatge d'aquest talentós 4-5, però ell va decidir continuar un any més a l'equip. Està dominant gran part de les taules estadístiques ja que és el segon màxim rebotador (9 per encontre), el millor en taps (2,33 per matx) i el segon més valorat (22,2), però a més està demostrant fusta de líder i tothom el respecta. En poc temps, aquest dominador de la pintura serà ACB. El millor company de Donaldson és Javi Román, que debuta amb 27 anys a la categoria, i que està demostrant una gran qualitat en facetes ofensives. Des del banc de suplents, José Maria Coego aporta rebots i intensitat en defensa i Mario Cabanas, cedit pel Granada, aprofita els pocs minuts que té per començar-se a formar com a jugador.

Les claus del partit

El duel Mainoldi VS Donaldson pot ser memorable. Dos de les més fermes promeses d'aquesta lliga es veuran les cares al Barris Nord i prometen un duel interessant. Són dos jugadors diferents, l'argentí és més tècnic i talentós; el nordamericà, més físic i explosiu. Classe VS Força, qui guanyarà?
La plantilla del Lleida és més profunda que la del Ciudad de La Laguna. Edu Torres disposa d'un bloc molt més ampli i amb més qualitat que els canaris. Si tots els jugadors aporten la seva dosi habitual poden asfixiar un Ciudad de La Laguna que viu molt dels seus titulars.
Hansen començarà a impactar? Està previst que el nordamericà Erek Hansen jugui el seu primer partit amb la samarreta blava i comenci a marcar el territori en la pintura del Plus Pujol, que en certs partits s'ha mostrar dèbil i faltada d'intensitat defensiva. Caldrà veure quin nivell físic té ja que porta molts mesos sense jugar un partit oficial, però tothom espera que impacti, tal com va pronosticar Edu Torres el dia del seu fitxatge.

Para traducir al castellano: http://www.softcatala.com/traductor/

El Lleida visita el sorprenent líder Rosalía amb la moral alta (La Prèvia)

2007-10-21T16:13:00.003+02:00

No hi ha temps ni per celebracions ni per eufòries. El Plus Pujol Lleida visita aquest dimecres el líder, el sorprenent Beirasar Rosalía (20.00 h), després de derrotar dissabte l'Alacant en un gran partit dels Homes d'Edu Torres. L'equip gallec ha pujat aquesta temporada de la LEB Plata i, de moment, manté la seva ratxa de victòries amb triomfs de prestigi davant equips com l'Hospitalet, Palma Aqua Mágica o Inca. El Lleida viatja carregat d'ànims i amb la intenció de derrotar el Rosalía, en un matx que es preveu que sigui molt vistós entre dos equips que practiquen un basquet d'intensitat màxima. Bon partit perquè el Plus Pujol doni un cop sobre la taula i es confirmi com un dels candidats clars a l'ascens.

Com arriba el Lleida?

Els lleidatans venen de derrotar l'Alacant en un dels millors partits dels últims anys al Barris Nord (78-76). L'equip va demostrar que si juga al 100% i no escatima esforços en defensa pot ser un dels óssos d'aquesta lliga, ja què en atac disposa d'un ampli ventall de possibilitats per torturar els rivals. Els veterans Comas i Berni ja comencen a tenir un bon ritme físic i l'equip nota molt la seva aportació, sobretot, en els moments difícils del partit. Tot i això, l'equip no es pot relaxar i creure que per haver guanyat l'Alacant ja està tot fet, sinó que ha de seguir treballant al màxim i conjuntant-se com un gran bloc capaç de guanyar qualsevol equip de la LEB Or.

Pel que fa les baixes, Hansen continua recuperant-se (s'espera que torni al novembre) i l'afició ja s'il·lusiona pensant-se en l'aportació que pot oferir aquest pivot de 2.11 m, del que tant bé en parla Edu Torres.

El rival: Beirasar Rosalía

El Rosalía ha protagonitzat la millor arrancada d'un debutant a la LEB Or (5-0) i té un dels pressupostos més baixos de la categoria. L'equip és un conjunt de jugadors pràcticament desconeguts que desenvolupa un bàsquet descarat i que està sorprenent a tothom. Félix Muñoz ha mantingut una part del bloc de la temporada passada i els nous actuen de manera solidària tant en defensa com en atac. El líder de l'equip és el nord-americà Brad Oleson, una de les revelacions d'aquest inici de temporada. A més, està a punt de concretar el fixatge d'un bon jugador com és Corsley Edwards, que aportarà punts i rebots des de la pintura.

Bases: Flynder Boyd, el base titular, no ha notat el canvi de LEB Plata a LEB Or i s'ha convertit en un dels jugadors claus dels esquemes del Rosalía. Supleix la seva poca alçada amb intensitat defensiva i en atac es caracteritza per ser un bon organitzador i que anota gràcies a les penetracions. Li dóna minuts de descans l'americà Nick Moore, ex del Caja Rioja i que ha obtingut el passaport comunitari, però que no està aportant molt en aquest inici de lliga.

Alers: Les opcions perquè el Rosalía continuï amb la seva bona ratxa passen per la seva estrella Brad Oleson, que s'ha adaptat molt bé en aquesta categoria i ja duu 20 punts de valoració per encontre. L'autèntica ànima de l'equip anota el 50% dels triples que llença i els entrenadors rivals encara no a trobat la medicina adequada per aturar el seu canell de seda. El joc exterior de l'equip gallec es completa amb l'aler Girgios Dedas, bon rebotejador i que coneix la categoria després de jugar l'any passat al Breogán; Curtis Bobb, un tirador molt irregular, i Camilo Rivero, que continua de l'any passat però que no hauria de disputar molts minuts.

Pivots: La pintura de l'equip gallec està formada per jugadors que no tenen grans qualitats tècniques però que les supleixen amb entrega i sacrifici màxim. Com a pivots titulars juguen Miguel Ángel Montañana que va ser MVP nacional de la LEB Plata i capaç d'aportar punts, rebots i defensa pel bé de l'equip, i Charles Ramsdell, que destaca pel seu bon llançament des de l'exterior però una mica al·lèrgic a jugar per la pintura. L'argentí Pablo Legasa, un autèntic expert en lluitar dins la zona i que sempre juga al límit, i l'italià Michael Binetti, que acaba d'arribar i que es tota una incògnita del que pot aportar, seran els encarregats de donar el relleu d'un joc que aparentment sembla bastant just per aquesta categoria. És per aquest motiu que el Rosalía està a punt de concretar el fitxatge de Corlsey Edwards, que fins ara jugava al Granada on estava fent un bon paper, i que podria debutar amb el Lleida dimecres si no rep cap oferta de l'ACB. Sens dubte, seria un gran fitxatge que aportaria la solidesa necessària als pivots de l'equip gallec.

Les claus del partit

El joc interior del Plus Pujol és molt superior. La qualitat de Mainoldi, el domini de Hettsheimeir, el treball de Maraker i la versatilitat de Vinicius haurien de ser motius suficients per guanyar la partida als pivots del Rosalía que, a priori, semblen el punt dèbil d'aquest equip. També, caldrà veure l'adaptació d'Edwards.
Edu Torres ha de crear un parany per aturar Bred Olesen. Serà díficil que baixi dels 18 o 20 punts, però si el Plus Pujol es capaç de reduïr els percentatges d'encert d'Olesen hi haurà moltes opcions d'obtenir la victòria. Una defensa zonal mixta amb el marcatge de l'estrella gallega per part de Miguel, Jones o Fergersson podria ser la clau per aturar-lo.
El Rosalía està en ratxa i té algunes semblances amb aquell lunyà Caprabo Lleida. La ciutat de Santiago de Compostel·la està eufòrica per l'arrencada d'aquest equip ja que, en principi, hauria d'estar lluitant per la permanència. Un balanç de 5-0 en l'any del debut i el lideratge en solitari de la LEB permeten somiar a un club que recorda, en part, aquell Caprabo Lleida que va meravellar tothom en els seus primers anys d'història aconseguint fites increïbles.

Para traducir al castellano: http://www.softcatala.com/traductor/

L'Huracà Alacant arriba al Barris Nord amb ganes de seguir arrasant (La Prèvia)

2007-10-09T20:46:00.000+02:00

Arrasa amb tot el que és troba per davant, no té pietat de ningú i, de moment, és imparable. L'Huracà Alacant arriba a Lleida sense haver perdut cap partit en aquesta lliga i mostrant-se molt superior. Quim Costa (un tècnic que va a estar a punt de fitxar pel Plus Pujol l'any passat) té un equip que per noms podria competir a l'ACB, però, a més, ha aconseguit crear un bloc molt unit i on tothom rema en la mateixa direcció: obtenir la primera plaça de la LEB Or que dóna el bitllet directe a la lliga dels grans. Dissabte a les 20.45 h al Barris Nord, els afeccionats lleidatans tindran l'oportunitat de gaudir amb el Plus Pujol Lleida davant el Lucentum Alicante, i qui sap si podrà diluir un Huracà que ha arrancat amb molta fúria i decisió.

Com arriba el Lleida?

El conjunt d'Edu Torres afrontarà el matx una mica tocat després de la derrota davant l'Alerta Cantabria (75-66). El Plus Pujol va continuar molt irregular i després d'haver fet una primera part molt bona, va sucumbir davant els cantàbrics en un últim quart nefast i ple de despropòsits. Sembla que l'equip encarà s'ha d'acoblar i ha de trobar un ritme constant durant els 40 minuts del partit. Si l'equip es manté més sòlid i es capaç de dormir el partit quan s'aconsegueix un bon avantatge, la confiança de la plantilla anirà en alça.

L'equip podrà comptar amb tots els seus efectius, a excepció del lesionat Hansen i del apartat de l'equip Gillespie. El cas del base sembla que s'està convertint en un autèntic mal de cap pel club i cada vegada costa més entendre el que està passant. Gillespie afirma que no té el reglament de codi intern de l'equip i que ningú l'ha sancionat econòmicament, un fet que va anunciar la directiva quan es va fitxar Brian Jones. El temps va passant i alguns ja diuen que se'l va fer fora del club per motius esportius. Esperem que la situació s'aclareixi per millorar la imatge del club, que ja va quedar malmesa amb l'adéu de Sergi Grimau.

El rival: Lucentum Alacant

Després d'una temporada plena de despropòsits a l'ACB i que es va confirmar amb el descens, l'Alacant ha confeccionat un equip amb totes les garanties per passar només un any a l'infern. El club valencià disposa d'un dels pressupostos més alts de la LEB i la massa social ha continuat donant suport a un equip que va camí de rècord en aquesta categoria. Totes les cases d'apostes el situen com a clar favorit, però caldrà veure si manté la constància durant els mesos que durà aquesta asfixiant competició on és recomanable anar amb peus de plom en tots els partits.

Bases: El base titular és Josh Fisher, un jugador que no va brillar a l'ACB amb els alacantins, però que per aquesta categoria és un gran competidor, ja que defensa molt bé i en atac fa funcionar l'equip. La seva competència en aquesta posició és Stephane Dumas, ex del Plus Pujol, que destaca pel seu físic potent i ràpid que li permet anotar molts punts penetrant a cistella.

Alers: La qualitat dels jugadors exteriors que té l'Alacant és difícil de trobar en qualsevol conjunt d'aquesta categoria. Lúcio Angulo és l'autèntic líder i ànima d'aquest equip. El jugador va decidir continuar, tot i tenir ofertes d'equips ACB, perquè li agradava el projecte esportiu que s'estava fent. Un crack que garanteix entrega i eficàcia en les dues bandes de la pista. L'altra peça de luxe és Alain Digbeu, ex del Barça, i capaç d'aportar tir exterior, rebot i velocitat al joc. Des de la banqueta aportaran minuts de refresc, l'argentí Axel Weigand, un 3 molt potent que pot estar en el seu any de consolidació, i el nord-americà Cameron Bennerman, un jugador irregular però que quan desperta pot ser un autèntic microones gràcies al seu gran canell en el tir exterior.

Pivots: Versatilitat, potència, alçada, llançament exterior, rapidesa, joventut, etc... Les característiques que ofereix el joc interior de l'Alacant són immenses i si Quim Costa aconsegueix utilitzar-les totes en benefici de l'equip, tenen molt de guanyat. Cap d'ells és espanyol i venen a Alacant per créixer en la seva carrera a Europa. Els referents, teòricament, han de ser Keith Waleskowski, un dels millors talents d'aquesta lliga i amb l'expèriencia suficient per liderar l'equip des de la pintura; Nick George, un 4 que també pot jugar de 3, jugador amb bon físic i bon anotador des de totes les posicions; i Taylor Coppenrath, una mur en defensa, poderós al rebot i que sempre actua pel bé de l'equip. Els altres dos complements de l'equip són dos promeses del bàsquet europeu que d'aquí 2 o 3 anys poden jugar en un equip gran, o qui sap, a la NBA. Són Martynas Andriuskevicius, que arriba dels Chicago Bulls per adreçar la carrera d'un 5 del que es deia que marcaria una època al bàsquet serbi, i Henk Norel, un altre producte talentós provinent de la inesgotable cantera del Joventut de Badalona.

Les claus del partit

El Lucentum Alacant té més profunditat de banqueta i la sap aprofitar. Els alacantins tenen més possibilitats de rotar els seus jugadors durant l'encontre, fet que els hi permet arribar al final amb les cames més fresques.
L'equip que domini el rebot i jugui amb velocitat tindrà molt de guanyat. El Plus Pujol està patint molt per aconseguir tancar el rebot en defensa i els rivals amb pivots poderosos, com és el cas de l'Alacant, poden treure molt petroli de les segones oportunitats.
L'actuació de Jaume Comas i Brian Jones. Si el Lucentum té algun forat en la composició del seu equip són els bases Fisher i Dumas, dos jugadors una mica irregulars i que tant Comas com Jones els han d'apretar al màxim per obtenir un cert avantatge i donar opcions al Plus Pujol perquè aconsegueixi una victòria que, ara per ara, es preveu complicada.

Para traducir al castellano: http://www.softcatala.com/traductor/

Seguir sumant per seguir confiant (La Prèvia)

2007-10-03T11:28:00.000+02:00

Un recuperat Plus Pujol Lleida torna aquest dissabte al Barris Nord (21.00 hores) per continuar amb la línia ascendent en el joc obtinguda en la victòria a Burgos de la setmana passada. El rival serà l'Aguas de Valencia que arribarà a Lleida sense haver estrenat la casella de victòries en aquesta LEB Or i que, a priori, seran un dels equips que lluitaran fins al final de la temporada per aconseguir la permanència. Si el Plus Pujol juga al seu nivell, no haurà de tenir problemes per obtenir el triomf, però caldrà esforçar-se al màxim davant un equip que garanteix lluita i sacrifici per compensar la manca de qualitat.

Com arriba el Lleida?

El Plus Pujol arriba reforçat per la victòria a domicili davant l'Autocid Burgos tant a nivell esportiu com psicològic. Guanyar aquest partit ha servit per tranquil·litzar els ànims ja que l'equip encara no havia demostrat que estava a punt per competir i perquè en els últims dies s'havien substituït dos jugadors (Phillips i Gillespie). Les noves incorporacions (Jones i Maraker) van demostrar que poden aportar molt en aquest equip i s'espera que el seu rendiment vagi in crescendo per anar sumant triomfs a la Lliga.

Pel que fa a les lesions, el nordamericà Hansen no jugarà perquè encara no està recuperat però s'espera que en els pròxims dies s'incorpori ja als entrenaments. Marcus Vinicius ha tingut algunes molèsties durant la setmana però podrà jugar dissabte.

Així doncs, Edu Torres podrà comptar amb gairebé tota la plantilla pel partit davant l'Autocid Burgos i podrà efectuar les habituals rotacions en totes les posicions, però també caldrà tenir en compte el gran estat de forma de Leo Mainoldi (28 punts de valoració en l'últim partit) i que s'està convertint en l'autèntic líder d'aquest equip que vol recuperar la il·lusió.

El rival: Aguas de Valencia Gandia

L'adéu de Zach Morley, el millor jugador del seu equip l'any passat i una de les revelacions de la LEB, ha marcat la planificació de l'equip per la pròxima temporada. El nordamericà (ara al Breogan i que va sonar com a fitzatge pel Lleida) era l'autèntic líder d'aquest equip i se'l trobarà molt a faltar per terres valencianes. L'Aguas de Valencia es va salvar la campanya passada agònicament en derrotar al Gijón en els playoffs de descens, després d'una campanya que va anar de més a menys. Ara, ha configurat un bloc on hi destaquen dos noms per sobre de la resta: Luengo, ex del Pamesa Valencia, i el pívot Miller.

Bases: El seu base titular és Jorge Jiménez, un jugador que té tota la confiança del seu tècnic Isma Cantó i que es caracteritza per ser molt ràpid però que té alts i baixos durant el partits. Jordi Vallmajó donarà minuts de refresc aportant més qualitat ofensiva, però disminuirà el joc col·lectiu del Gandia.

Alers: El gran referent d'aquest conjunt és Víctor Luengo, el gran capità del Pamesa València que ha deixat l'ACB per jugar en un equip prop de les seves terres. Es tracta d'un 2-3 amb molta qualitat i experiència i que s'hi disposa de minuts i recupera la confiança en ell mateix pot ser un dels grans atractius d'aquesta LEB. El joc exterior és completa amb el talentós Álex Burgos, un bon tirador i molt intens en atac, el rodamón Blackshear, un nordamericà veterà amb bons fonaments ofensius, i el jove Javi Rodríguez, que, de moment, no disposarà de moltes oportunitats.

Pivots: La pintura de l'Aguas de Valencia està composta per jugadors versàtils i de qualitat tècnica, però tenen molt poca alçada, el seu punt dèbil. L'ex del Palma Aqua Mágica, Shay Miller serà el jugador per on passaran la major part de les pilotes del seu equip i continuarà demostrant als seus 32 anys el seu potencial sota els taulers. Qualitat no li falta. El seu principal company a la zona serà Elgrace Wilborn, un autèntic saltarín i bo en el rebot que arriba a Gandia per iniciar la seva carrera esportiva a Europa. Caldrà veure si s'adapta bé a la competició. Les posicions de 4 i 5 es completen amb Rubén Burgos, que espera aconseguir en aquest equip continuïtat i oblidar el calvari de lesions que ha passat els últims anys, i la incògnita de Guilherme Gitterer, un jove ala-pívot amb bon llançament i que promet bastant, però que encara s'ha de fer com a jugador.

Les claus del partit

Els pivots del Plus Pujol són superiors tant en alçada com en qualitat als del Aguas de Valencia. Mainoldi, Hettsheimeir, Maraker i Vinicius tenen més recursos i poden fer molt mal als rivals, que hauran de defensar de valent per intentar aturar la versatilitat lleidatana.
Als dos equips els hi agrada córrer. Qui guanyarà la partida? Tant el joc dels valencians com el dels catalans es caracteritza per la velocitat i la intensitat màxima, elements que ens garanteixen que serà un partit molt vistós però també amb moltes pèrdues de pilota. L'equip que imposi el millor ritme i aconsegueixi el control del partit tindrà molt de guanyat.
El Lleida es pot veure favorit i sortir relaxat a la pista. Un dels punts negres d'aquest inici de temporada és que els homes d'Edu Torres comencen els partits poc concentrats i el rival ho aprofita per aconseguir distàncies al marcador. Seria millor sortir al 100% i obtenir una bona renda durant el partit per evitar els esforços de les remuntades èpiques com la de Burgos.

Para traducir al castellano: http://www.softcatala.com/traductor/

El Lleida recupera el camí en una gran remuntada a Burgos (79-90)

2007-09-29T16:04:00.000+02:00

El Plus Pujol Lleida va estrenar ahir la seva casella de victòries en vèncer a l'Autocid Burgos per 79-90 i recupera d'aquesta manera la calma després d'una setmana molt moguda pels 2 canvis de jugadors que hi ha hagut. L'equip entrenat per Edu Torres va començar molt malament l'encontre i al segon quart ja perdia de 17 punts, una diferència que en aquells moments es veia insalvable. Però els lleidatans van donar un cop sobre la taula i van ser capaços d'arribar al descans amb un punt d'avantatge. Leo Mainoldi, amb 27 punts, i Alberto Miguel, amb un excels 6/7 en triples, van ser els homes que es van carregar l'equip a l'esquena i van aconseguir la proesa. Durant la segona meitat de l'encontre, van augmentar les diferències a favor del Plus Pujol i al. final va guanyar d'11 punts davant un Burgos que haurà de lluitar molt per mantenir la categoria.

Va ser el partit de debut de Brian Jones i Christian Maraker (el suec va arribar dijous per substituir a Bill Phillips, que marxa del Plus Pujol "per problemes personals") i el seu efecte es va notar en el joc de l'equip lleidatà que va ser més sòlid i encertat. Pel que sembla, el Plus Pujol va veure ahir quins és el camí que ha de seguir per fer una bona campanya en aquesta temporada a la LEB Or i intentar arribar a les posicions de play-off. Esperem que la calma torni a Lleida i que el joc intens en defensa i ràpid en les transaccions en atac siguin les insignes d'aquest equip per afrontar els pròxims compromisos, el primer dissabte al Barris Nord davant el Gandía.

MVP del partit: Leo Mainoldi

L'argentí Leo Mainoldi va exercir el paper de líder que li pertoca en aquest equip i va fer una autèntica exhibició ofensiva davant el seu ex-equip. Mainoldi va anotar 28 punts amb grans percentatges d'encert i va capturar 7 rebots per aconseguir 30 punts de valoració.

L'1x1 del Plus Pujol

Mainoldi: 3/3 - 28 pts / 30 val.
Berni: 1/3 - 6 pts / 1 val.
Comas: 2/3 - 9 pts / - 16 val.
Hettseheimeier: 1/3 - 8 pts / 1 val.
Miguel: 3/3 - 20 pts / 27 val.
Fergerson: 0/3 - 0 pts / 2 val.
Jones: 1/3 - 4 pts / 4 val.
Vinicius: 2/3 - 7 pts / 12 val.
Phillips: 0/3 - 0 pts / -2 val.
Maraker: 1/3 - 8 pts / 8 val.

Estadístiques completes

El Plus Pujol viatja a Burgos per trobar la serenitat perduda (La Prèvia)

2007-09-25T18:39:00.000+02:00

El Plus Pujol Lleida afronta aquest proper divendres a les 20:45 la segona jornada de la Lliga LEB Or visitant la pista de l'Autocid Burgos, un equip que també va perdre el primer partit de la competició davant L'Hospitalet (72-66). Teòricament, el rival és accessible i a nivell global el Lleida és superior, però caldrà veure si els jugadors s'obliden de tot el que ha passat aquesta setmana i poden desenvolupar el seu millor joc per aconseguir una victòria que tranquilitzaria el club lleidatà.

Com arriba el Lleida?

La situació de l'equip d'Edu Torres no és la propícia per afrontar un partit de lliga en plenes garanties, però caldrà fer tot el possible per superar el Burgos. Després de la derrota davant el Huelva a casa (65-73) va quedar clar que el Plus Pujol necessitava un reforç en el joc exterior i Edu Torres avisava que era díficl jugar sense americans. Tothom es pensava que es fitxaria un extracomunitari que ocupès la plaça d'aler alt, una posició que està coixa en la configuració de l'equip i que actualment ocupen Berni Álvarez (un tirador) i Marcus Vinicius (un 4 reconvertit). Però dilluns va saltar la sorpresa.

El Plus Pujol va anunciar que apartava de l'equip el base Brock Gillespie per motius d'indisciplina (hauria incomplert el codi intern del vestidor pels seus peculiars horaris en la seva vida quotidiana). Per substituïr-lo, es fitxa Brian Jones, un base extracomunitari de 29 anys, que arriba per donar solidessa a la defensa exterior i per ser un autèntic líder a la pista. El nou company de posició de Jaume Comas (i ja en van...) no és un referent ofensiu però garantrirà estabilitat en la creació de joc i aportarà la intensitat necessària en els moments adeqüats.

Hansen continua baixa per la lesió al genoll i encara li queden unes 2 setmanes per recuperar-se.

El rival: Autocid Burgos

Tot i està coquetejant tota la temporada passada amb el descens, l'Autocid Burgos va poder salvar la categoria i disputarà el seu segon any a la LEB Or. El seu objectiu torna a ser la permanència i ha confeccionat un equip senzill però sòlid que pot donar més d'una sorpresa en aquesta lliga. Ja no disposa del seu autèntic líder espiritual, el mític Tony Smith, però l'equip de Gonzalo García s'ha reforçat amb jugadors que de ben segur posaran contra les cordes a més d'un equip.

Bases: El búlgar Jordan Bosov es perfila com el base titular del Burgos i es tracta d'un jugador capaç d'anotar amb facilitat i bo en l'1x1, però que caldrà veure si s'adapta en aquesta competició. L'altre acompanyant en la posició de playmaker és Raúl Mena, ex del La Palma, i que pot aportar defensa i criteri a l'hora de jugar la pilota.

Alers: El fitxatge estrella de l'Autocid Burgos per aquesta temporada és Anthony Winchester. Aquest aler de 24 anys va ser una de les sensacions de la passada LEB Or a les files del Melilla, on l'anomenaven el Rifle per la seva efectivitat en els llançaments des de totes les distàncies i ha arribat fa poc a l'entitat. Per aquest motiu, només va disputar 4 minuts en el partit davant l'Hospitalet, però s'espera que ja estigui al 100% davant el Lleida. El joc exterior es compelta amb l'argentí Diego García, un gran jugador ofensiu però molt irregular, Ruben Marínez, procedent del Fuenlabrada i que es vol fer un lloc en aquesta lliga, i Esmorís, un clàssic del bàsquet espanyol que pot aportar tota la seva experiència a la pista tant en defensa com en atac.

Pivots: El joc interior del Burgos es presenta ple de dubtes i amb l'única garantia del veterà Lo Grippo. L'argentí continuarà figurant com el líder de l'equip i seguirà impartint classes magistrals sobre com jugar de 4 sense tenir un gran físic. Una barreja de classe, tècnica i coratge poc vista en jugadors de la LEB Or. El seu principal acompanyant serà Martín Leiva, un pívot de 2,10 que destaca per la seva duresa defensiva i el domini del rebot, però que pot pecar d'inexpert ja que mai ha jugat al basquet europeu. Com a complements d'aquesta parella, Peter Lorant, que aportarà tir exterior des de la posició de 4, i Manu Gómez, ex del Los Barrios i un jugador que ho deixarà tot a la pista tant en defensa com en el rebot ofensiu.

Les claus del partit

El nivell d'adaptació de Winchester, al Burgos, i Jones, al Lleida, serà important per l'aportació que puguin fer aquests dos jugadors extracomunitaris. Es preveu que l'aler estigui en millor estat físic, perquè el base Jones només porta 4 dies en terres espanyoles.
El domini del rebot. Què el pívot Hansen sigui baixa, no és excusa perquè la pintura del Lleida sigui un autèntica ONG que regala rebots, tant ofensius com defensius, als seus rivals. El joc interior del Lleida s'ha de posar les piles i no deixar segones ni terceres oportunitats com va passar davant el Huelva, que va capturar 38 rebots, 12 més que els blaus.
Jaume Comas, Berni Álvarez i Bill Phillips, han de donar un pas endavant i demostrar que són els autèntics referents d'aquest equip. Són els veterans i els que han de carregar l'equip a l'esquena quan les coses van malament. Per reduïr l'estat de nerviossime en que viu el Plus Pujol, ells han de demostrar que poden i, sobretot, volen portar aquest equip a la zona alta de la taula des de bon principi de la temporada.

Para traducir al castellano: http://www.softcatala.com/traductor/

El orden del caos

2007-09-25T17:59:00.001+02:00

Brian Jones, presentat com a nou reforç (www.lleidabasquet.com)

Fa només un mes i mig que el Plus Pujol 2007/08 ha començat a rodar però en aquest temps ja s'ha apartat de l'equip un jugador per indisciplina, s'ha buscat el fitxatge d'un aler alt i s'ha acabat contractant un base extracomunitari. A simple vista, es pot pensar que aquestes situacions no són el millor per un club que busca una estabilitat que fa anys que no troba. Des de la temporada dels Rodilla, Altson i Esteller els canvis de jugadors, entrenadors i tècnics han estat constants i la capital del Segrià s'ha convertit en un lloc de pas per personatges de tots els estils i de tots els caràcters.

A simple vista, pot semblar que l'acomiadament del base Brock Gillespie (encara no està confirmat, però es qüestió de dies) i el fitxatge de Brian Jones (un base que arriba per ser un líder a la pista) sigui un pedaç més com tots els que hi ha hagut al club lleidatà. Però no. Aquest fitxatge arriba quan només portem un partit de lliga, tots els equips s'estan fent i queda molt temps per construir el bloc que desitja Edu Torres. Cal ser optimistes i veure que aquest fitxatge pot arreglar les principals mancances de l'equip: Brian Jones ha de ser un base de garanties, intens en defensa i, sobretot, que posi Ordre en aquest caos.

Un Lleida molt just cau en l'estrena davant el Huelva (65-73)

2007-09-22T00:37:00.000+02:00

No va poder ser i el Lleida va tornar a perdre el primer partit de lliga per cinquè any consecutiu. Va ser un partit molt espès i on el Ciudad de Huelva va demostrar que, ara per ara, està molt més conjuntat com equip i té millor estat físic que els locals. Va dominar el marcador en gran part del partit i, quan es jugaven les pilotes calentes als últims minuts, va fer més mèrits que el Plus Pujol per obtenir la primera victòria a la LEB Or. Tot i això, l'equip d'Edu Torres va tenir opcions de guanyar el partit però els veterans que teòricament han de tirar del carro (Comas, Berni Álvarez i Phillips) no van estar a l'alçada i es va deixar escapar del Barris Nord un triomf que hagués estat molt important per la tranquil·litat de club i aficionats.

El partit

El matx va començar amb igualtat entre els dos equips, però a partir del segon quart va quedar palès que el Huelva és un dels equips més potents de la LEB i que havia vingut a Lleida per endur-se la victòria. Comandats per Van Lacke, un gran Schraeder a l'exterior (va anotar 8 punts consecutius sense fallar) i el domindaor Onyekwe a la pintura, van donar els primers avantatges als andalusos (24-30, al principi del segon quart). El Ciudad de Huelva dominava però no se'n anava del marcador gràcies a la bona defensa que es va fer sobre Drame, que gairebé no se'l va veure per la pista.

A la repressa, el partit seguia igual i el Plus Pujol es veia impotent per poder remuntar l'encontre. Al final de tercer quart, l'elèctronic reflexava un preocupant 46-51 però els homes d'Edu Torres van sortir a la pista amb l'únic positiu que de moment té l'equip: l'entrega. Amb el lideratge de Fergerson, l'intensitat defensiva de Vinicius i la solidesa de Hettsheimeir sota els taulers, el Lleida va encadenar un parcial de 9-0 que deixava un 55-51 esperançador, a falta de quatre minuts pel final. Semblava que el Lleida encarrilava el partit però va ser un miratge perquè va aparèixer l'home del partit: Darius Silinskis. Va anotar 6 punts en els moments més complicats, va capturar 2 rebots ofensius importantíssims i va fer pujar la moral a un Huelva que va aconseguir un avantatge que ja no deixaria escapar fins al final.

MVP del partit: Onyekwe

Tot i què Silinskis va ser el jugador que va decantar el matx, el pivot Onyekwe va aguantar el joc del Ciudad de Huelva durant tot el partit gràcies a la seva intensitat defensiva i els punts en atac. Va acabar amb 17 punts, 11 rebots per un total de 27 punts de valoració.

L'1x1 del Plus Pujol

Mainoldi: 1/3 - 12 pts / 2 val.
Berni: 0/3 - 5 pts / 2 val.
Comas: 0/3 - 3 pts / -2 val.
Hettseheimeier: 2/3 - 15 pts / 18 val.
Miguel: 1/3 - 8 pts / 2 val.
Fergerson: 2/3 - 15 pts / 14 val.
Gillespie: 1/3 - 5 pts / 1 val.
Vinicius: 2/3 - 4 pts / 14 val.
Phillips: 0/3 - 0 pts / -3 val.

Estadístiques completes

El Lleida s'estrena davant el Huelva inmers en un mar de dubtes (La Prèvia)

2007-09-19T20:09:00.000+02:00

El nou Plus Pujol Lleida comença aquest divendres la tercera temporada a la Lliga LEB Or ple de dubtes per les baixes que arrossega i el joc mostrat durant la pretemporada. Els homes d'Edu Torres s'enfrontaran al Ciudad de Huelva a partir de les 21:15 al Barris Nord, en un partit que serà retransmès per Popular TV (la cadena del Grup COPE, díficil de sintonitzar a Catalunya).

Com arriba el Lleida?

Les nombroses lesions que han patit els jugadors blaus durant aquesta pre-temporada han provocat que l'equip arribi molt just físicament i encara falten unes setmanes perquè l'equip aconsegueixi un nivell òptim. El pivot extracomunitari Hansen serà baixa ja que arrossega problemes al genoll i no està prevsit que es recuperi fins d'aquí unes 3 o 4 setmanes. A més, Berni Álvarez no s'ha entrenat amb normalitat aquesta última setmana i Dave Fergersson ha estat absent tots aquests dies pel naixement del seu fill i no arribarà a Lleida fins el dia del partit.

Pel que fa a nivell de resultats durant aquesta fase de preparació, s'ha obtingut un balanç de 3 victòries (Osca i Vic, de la LEB Plata, i Hospitalet, de la LEB Or) i 3 derrotes (Saragossa i Bruesa, de la LEB, i Barça, de l'ACB). En aquests partits el Plus Pujol s'ha mostrat irregular. Ha combinat bons moments de jocs com la primera part davant el Barça o l'últim quart contra l'Hospitalet; amb d'altres fases de partits on s'ha vist un equip desdibuixat i sense ritme, segurament a causa de que l'equip encara està verd i s'ha de conjuntar.

El rival: Ciudad de Huelva

La LEB Or s'està convertint en una de les lligues més potents d'Europa i equips com el Ciudad de Huelva demostren que els pressupostos d'aquesta categoria van a l'alça. L'equip andalús ha mantingut alguns dels components de l'any passat que el van portar a les semifinals dels playoffs davant el Ricoh Manresa i s'ha reforçat jugadors que, tranquilament, podrien jugar a l'ACB.

Bases: La batuta del Ciudad de Huelva la portarà l'exjugador del Granada, Cris Hernández, un jugador que destaca pel seu llançament de 3 punts i que també sap marcar molt bé el ritme del partit quan convé. Els minuts que Hernández estigui a la banqueta, que es preveu que siguin pocs, els aprofitarà el base Eric Sánchez, provinent del Gandia.

Alers: La majoria de pilotes exteriors dels homes de Pepe Rodríguez passaran per les mans de Fede Van Lake i Souleymane Drame. Es tracta de dos jugadors de molta qualitat i que ja han aconseguit l'experiència necessària per saber com funciona la LEB. Tot i això el Huelva no s'ha conformat amb aquests homes i han arribat Damon Johnson, exjugador del Plus Pujol Lleida, i Pavel Ermolinski, cedit de l'Unicaja, per completar un dels jocs exteriors més versàtils de la lliga.

Pivots: Un dels cops d'efecte d'aquest estiu va ser el fitxtatge d'Oriol Junyent pel Ciudad de Huelva. Molts clubs ACB van intentar fer-se amb els serveis del pivot català, però va ser aquest equip de la LEB qui es va endur el gat a l'aigua. Junyent és un jugador d'una classe extraordinària en atac, en defensa no s'arruga i domina molt bé el rebot. Si no es deixa anar i s'implica al màxim, podria ser un dels jugadors més determinants d'aquesta Lliga. A més, el joc interior comptarà amb el retornat Ugonna Onyekwe, una força sota els taulers, el lituà Darius Silinski, un 2,17 de 23 anys que promet molt, i Antonio Morón, el capità de l'equip i jugador de la casa, expert en les batalles a la pintura de la LEB.

Les claus del partit

El Huelva té un equip amb molts quilos a la pintura i domini del rebot, aspectes fluixos en el joc interior del Lleida. Seran capaços Phillips, Mainoldi, Hettsheimeir i Vinicius d'aturar-los?
Drame pot fer molt mal en la posició de 3. És un aler de 2.02 metres que penetra molt bé, defensa amb intensitat i té un llançament exterior acceptable. Edu Torres haurà de marcar-lo amb Vinicius o Alberto Miguel quan es defensi en individual o optar per una zona per intentar minimitzar el perill d'aquest jugador.
El desenllaç del partit pot estar en les mans dels bases Jaume Comas i Brock Gillespie. Si els bases son capaços d'imprimir molta rapidesa al joc i moure amb facilitat la pilota, el Lleida tindrà opcions de guanyar aquest encontre. La velocitat, la intensitat en defensa i el tir exterior, són les bases d'aquest equip i s'hauran d'exprimir al màxim per vèncer el dur rival del Huelva.