Punt i seguit o punt i a part?

La derrota a Tenerife en el tercer i decisiu partit dels play-off d’accés a la Final 4 de Cáceres ha significat el final de temporada per al Plus Pujol Lleida. Una temporada que, en línies generals, ha estat força bona sobretot per haver recuperat la il·lusió als afeccionats i el bon joc a la parquet. Tot i això, l'irregular final de campanya dels homes d'Edu Torres (on s'han perdut 5 dels 6 últims partits al Barris Nord) va significar perdre el factor pista als play-off i augmentar una sensació de tensió i nervis sobre els jugadors que al final ha estat decisiu. El duel amb el Tenerife s'ha decidit per petits detalls com el parcial d'1-7 que es va rebre en el 3r quart del partit a casa o els 2 triples gairebé consecutius de Guaita en l'últim partit i que van obrir una escletxa difícil de recuperar.

Però bé, això ja ha passat i ara s'ha de mirar el futur. I el futur és ple de dubtes ja que primer cal saber quina aposta farà el club i quina és la seva estructura a mitjà termini (recordem que el període de 3 anys per pujar a l'ACB ja s'ha acabat, per si algú ho havia oblidat). Què farà el club? Serà un punt i seguit i es mantindrà el bloc actual? S'hauran de revisar tots els apartats del pressuposts i caldrà fer un punt i a part amb un nou projecte?

Si 2+2 fos 4 en el món del bàsquet, el més recomanable seria continuar amb el bloc actual, afegir-hi algun retoc per intentar millorar els resultats d'aquesta campanya i intentar l'abordatge de l'ascens la temporada vinent. Així caldria renovar el contracte a Edu Torres i mantenir la columna vertebral de l'equip (Mainoldi, Vinicius, Hettsheimeir, Miguel, Fergerson i Comas). De la resta de jugadors Jones ho ha fet força bé però ocupa plaça d'extracomunitari, Thomphson ja comença a notar el pes dels anys, Maraker ha viscut molts problemes físics i seria un risc tornar-lo a tenir i Berni Álvarez se'l podria renovar com a 5è aler, si volgués i si no es retira. D'aquesta manera amb la incorporació d'un base titular que reparteixi bé el joc i sigui bon defensor, un 2 nacional amb aptituds defensives i un 2-3 anotador extracomunitari tindríem un joc exterior força sòlid i amb recursos. A la pintura, Marcus Vinicius hauria de retornar com a 4 ja que crec que és la posició en la que pot oferir més gràcies pel seu domini del rebot (una de les llacunes del Plus en els partits importants) i s'hauria de buscar un 5 atlètic, fort i extracomunitari (Gimel Lewis seria una bona opció).

Aquest any s'ha demostrat a la lliga LEB Or que és millor apostar per un mateix bloc durant un temps perquè així els jugadors es coneixen molt millor i poder afrontar els moments complicats amb més serenitat. El CAI Saragossa, per exemple, ha mantingut el cinc inicial de l'any passat (Victoriano, Quinteros, Lescano, Phillip, Ostarosa) i l'hi ha donat uns resultats espectaculars. En canvi, fer un equip fet des de zero pot ser extremadament perillós i així s’ha demostrat l'Hospitalet, un equip molt jove i inexpert que ha baixat de la categoria.

Així doncs, caldrà veure els futurs esdeveniments de l’entitat blava, sobretot a nivell institucional, per comprovar si s'aposta per la qualitat i la continuïtat en el que seria un bon punt i seguit. Però també hi ha l'opció de reduir molt el pressupost i conformar-nos amb un equip menys ambiciós i córrer el risc de fer un punt i a part i, esperem que no sigui un punt i final del bàsquet d'elit a Lleida.

L'hora de la veritat

Després d'un temps d'absència per motius personals, el Blog del Plus Pujol Lleida torna amb l'objectiu d'analitzar el final de temporada de l'equip entrenat per Edu Torres i que disputarà els play-offs d'ascens a la lliga ACB.

La temporada de l'equip lleidatà la podríem qualificar de bona ja que s'està complint el principal objectiu que s'havia establert: arribar a les eliminatòries de play-off. Tot i això, l'ambient que es respira entre l'afició no és d'un optimisme desbordant com ha trobat a faltar Edu Torres en alguna ocasió, sinó que s'ha establert un ambient de prudència i moderació conscients de que la lliga LEB és molt complicada i que serà molt difícil pujar a l'ACB. Equips com el Bruesa o el Breogan han demostrat al Barris Nord que estan un punt per sobre de l'equip blau i és millor no generar il·lusions. La gent sap el que hi ha i que cal evitar els errors de temporades passades. Així doncs, analitzem a grans trets els aspectes positius i negatius del conjunt lleidatà, per tal de poder rectificar a temps i generar aquell plus necessari que ens doni l'empenta que fa falta i poder retornar a la divisió d'honor del bàsquet espanyol.

Pel que fa als punts positius l'equip juga a una idea de bàsquet en concret (des de la segona temporada a l'ACB no es veia això a Lleida); no s'ha modificat tant la plantilla com en altres ocasions, fet que ha ocosionat que els 10 jugadors siguin valids per competir; des de fora sembla que hi ha un bon ambient de vestidor; i el Barris Nord presenta habitualment una molt bona imatge fregant gairebé sempre els 4.000 espectadors o més.

Però a part d'aquetes impressions positives en que gairebé tots els afeccionats del Plus Pujol coincidiran, és necessari analitzar altres variables, més fredes, com les xifres i les estadístiques. L'equip ocupa la 6a plaça de la competició amb un balanç de 18 victòries i 14 derrotes, això significa que només s'ha aconseguit una victòria més que l'any passat però aquest cop l'equip ja està matèmaticament als play-offs. Els dos últims partits de lliga de la temporada passada es van perdre davant el Gijón i el León; aquest any ens les haurem de veure amb els dos equips que comanden la classificació: el Bruesa i el CAI Saragossa. Aconseguir almenys una victòria seria vital per obtenir una posició òptima als play-offs i poder competir amb opcions en la primera eliminatòria.

Un altre aspecte en el que s'ha d'incidir en aquest final de campanya irregular (3 derrotes a casa en els últims 4 enfrontaments) té a veure en el repartiment de minuts que està realitzant Edu Torres des de l'arribada de Kevin Thompson. L'entrenador del Plus Pujol Lleida va estar durant bona part de la temporada incidint el l'aspecte de què no havia pogut comptar amb tots els efectius per culpa de lesions o els canvis de jugadors. Doncs bé, ara que ja estan disponible tots els jugadors i es podria fer una rotació molt més dinàmica i aprofitant els jugadors més en forma, Edu Torres ha jerarquitzat la distribució de minuts i ha establert uns rols gairebé inamovibles.

Per veure això, mostrarem una estadistíca que s'utilitza molt sovint a la NBA en la que es calcula el rendiment que donarien els jugadors si juguessin els 40 minuts del partit. És a dir, es calcula la valoració exponencial que obtindria cada membre de la plantilla si jugués el partit al complet (un fet impossible de demostrar a la pràctica però que serveix per veure una mica millor com aprofita cada jugador els minuts que disposa). L'ordre va en funció del jugador que més valoraria, fins el que menys.

Kevin Thompson

16,6 punts de valoració per partit – 25,8 minuts per partit

25,7 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,60 punts de valoració per minut

Hettsheimeier

11,6 punts de valoració per partit – 21,4 minuts per partit

21,6 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,54 punts de valoració per minut

Leo Mainoldi

14,5 punts de valoració per partit – 29 minuts per partit

20 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,50 punts de valoració per minut

Marcus Vinicius

9 punts de valoració per partit – 19,7 minuts per partit

18,2 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,45 punts de valoració per minut

Brian Jones

9,4 punts de valoració per partit – 23,7 minuts per partit

15,8 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,39 punts de valoració per minut

Jaume Comas

6,8 punts de valoració per partit – 18,3 minuts per partit

14,8 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,37 punts de valoració per minut

Alberto Miguel

7,5 de valoració per partit – 23,8 minuts per partit

12,6 de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,31 de valoració per minut

Berni Álvarez

4,5 de valoració per partit – 16,8 minuts per partit

10,7 de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,26 de valoració per minut

Dave Fergerson

6,4 de valoració per partit – 25,5 minuts per partit

10 de valoració per partit – 40 minuts per partit

0,25 de valoració per minut


Bé, els números parlen per si sols i demostren que els jugadors exteriors no estan rendint al mateix nivell que els companys que es mouen més a prop de la pintura. Aquest és el punt dèbil del Plus Pujol Lleida i sofreix molt quan s'enfronta a un equip amb molts recursos des de la línia de 6,25. A més, la ja mítica defensa en zona que reben els lleidatans en cada partit és un gran escull a l'hora d'atacar i Edu Torres no ha trobat la fórmula exacta per superar-la amb èxit.

Cadascú valorarà les xifres de la distribució dels minuts i opinarà sobre si tal jugador hauria d'estar més o menys minuts en pista i si s'hauria d'haver planificat la temporada amb un 3 anotador i referència del joc ofensiu, però l'única veritat és que ara no es pot fer marxar enrere. Tothom ha d'aportar el seu gra d'arena (l'afició ha d'animar; els tècnics han de dirigir amb convicció i equitat; i els jugadors han de rendir) i aquesta és l'única manera per arribar el més lluny possible. Ara és l'hora de la veritat.