L'Huracà Alacant arriba al Barris Nord amb ganes de seguir arrasant (La Prèvia)

Arrasa amb tot el que és troba per davant, no té pietat de ningú i, de moment, és imparable. L'Huracà Alacant arriba a Lleida sense haver perdut cap partit en aquesta lliga i mostrant-se molt superior. Quim Costa (un tècnic que va a estar a punt de fitxar pel Plus Pujol l'any passat) té un equip que per noms podria competir a l'ACB, però, a més, ha aconseguit crear un bloc molt unit i on tothom rema en la mateixa direcció: obtenir la primera plaça de la LEB Or que dóna el bitllet directe a la lliga dels grans. Dissabte a les 20.45 h al Barris Nord, els afeccionats lleidatans tindran l'oportunitat de gaudir amb el Plus Pujol Lleida davant el Lucentum Alicante, i qui sap si podrà diluir un Huracà que ha arrancat amb molta fúria i decisió.

Com arriba el Lleida?

El conjunt d'Edu Torres afrontarà el matx una mica tocat després de la derrota davant l'Alerta Cantabria (75-66). El Plus Pujol va continuar molt irregular i després d'haver fet una primera part molt bona, va sucumbir davant els cantàbrics en un últim quart nefast i ple de despropòsits. Sembla que l'equip encarà s'ha d'acoblar i ha de trobar un ritme constant durant els 40 minuts del partit. Si l'equip es manté més sòlid i es capaç de dormir el partit quan s'aconsegueix un bon avantatge, la confiança de la plantilla anirà en alça.


L'equip podrà comptar amb tots els seus efectius, a excepció del lesionat Hansen i del apartat de l'equip Gillespie. El cas del base sembla que s'està convertint en un autèntic mal de cap pel club i cada vegada costa més entendre el que està passant. Gillespie afirma que no té el reglament de codi intern de l'equip i que ningú l'ha sancionat econòmicament, un fet que va anunciar la directiva quan es va fitxar Brian Jones. El temps va passant i alguns ja diuen que se'l va fer fora del club per motius esportius. Esperem que la situació s'aclareixi per millorar la imatge del club, que ja va quedar malmesa amb l'adéu de Sergi Grimau.

El rival: Lucentum Alacant

Després d'una temporada plena de despropòsits a l'ACB i que es va confirmar amb el descens, l'Alacant ha confeccionat un equip amb totes les garanties per passar només un any a l'infern. El club valencià disposa d'un dels pressupostos més alts de la LEB i la massa social ha continuat donant suport a un equip que va camí de rècord en aquesta categoria. Totes les cases d'apostes el situen com a clar favorit, però caldrà veure si manté la constància durant els mesos que durà aquesta asfixiant competició on és recomanable anar amb peus de plom en tots els partits.

Bases: El base titular és Josh Fisher, un jugador que no va brillar a l'ACB amb els alacantins, però que per aquesta categoria és un gran competidor, ja que defensa molt bé i en atac fa funcionar l'equip. La seva competència en aquesta posició és Stephane Dumas, ex del Plus Pujol, que destaca pel seu físic potent i ràpid que li permet anotar molts punts penetrant a cistella.

Alers: La qualitat dels jugadors exteriors que té l'Alacant és difícil de trobar en qualsevol conjunt d'aquesta categoria. Lúcio Angulo és l'autèntic líder i ànima d'aquest equip. El jugador va decidir continuar, tot i tenir ofertes d'equips ACB, perquè li agradava el projecte esportiu que s'estava fent. Un crack que garanteix entrega i eficàcia en les dues bandes de la pista. L'altra peça de luxe és Alain Digbeu, ex del Barça, i capaç d'aportar tir exterior, rebot i velocitat al joc. Des de la banqueta aportaran minuts de refresc, l'argentí Axel Weigand, un 3 molt potent que pot estar en el seu any de consolidació, i el nord-americà Cameron Bennerman, un jugador irregular però que quan desperta pot ser un autèntic microones gràcies al seu gran canell en el tir exterior.

Pivots: Versatilitat, potència, alçada, llançament exterior, rapidesa, joventut, etc... Les característiques que ofereix el joc interior de l'Alacant són immenses i si Quim Costa aconsegueix utilitzar-les totes en benefici de l'equip, tenen molt de guanyat. Cap d'ells és espanyol i venen a Alacant per créixer en la seva carrera a Europa. Els referents, teòricament, han de ser Keith Waleskowski, un dels millors talents d'aquesta lliga i amb l'expèriencia suficient per liderar l'equip des de la pintura; Nick George, un 4 que també pot jugar de 3, jugador amb bon físic i bon anotador des de totes les posicions; i Taylor Coppenrath, una mur en defensa, poderós al rebot i que sempre actua pel bé de l'equip. Els altres dos complements de l'equip són dos promeses del bàsquet europeu que d'aquí 2 o 3 anys poden jugar en un equip gran, o qui sap, a la NBA. Són Martynas Andriuskevicius, que arriba dels Chicago Bulls per adreçar la carrera d'un 5 del que es deia que marcaria una època al bàsquet serbi, i Henk Norel, un altre producte talentós provinent de la inesgotable cantera del Joventut de Badalona.

Les claus del partit

1. El Lucentum Alacant té més profunditat de banqueta i la sap aprofitar. Els alacantins tenen més possibilitats de rotar els seus jugadors durant l'encontre, fet que els hi permet arribar al final amb les cames més fresques.
   
2. L'equip que domini el rebot i jugui amb velocitat tindrà molt de guanyat. El Plus Pujol està patint molt per aconseguir tancar el rebot en defensa i els rivals amb pivots poderosos, com és el cas de l'Alacant, poden treure molt petroli de les segones oportunitats.
   
3. L'actuació de Jaume Comas i Brian Jones. Si el Lucentum té algun forat en la composició del seu equip són els bases Fisher i Dumas, dos jugadors una mica irregulars i que tant Comas com Jones els han d'apretar al màxim per obtenir un cert avantatge i donar opcions al Plus Pujol perquè aconsegueixi una victòria que, ara per ara, es preveu complicada.

Para traducir al castellano: http://www.softcatala.com/traductor/