Arribem a l'equador de la primera volta d'aquesta lliga LEB Or amb un partit entre dos equips que estan funcionant bastant bé en aquesta arrancada de la competició. Aquest divendres a partir de les 21.15 h s'enfrontaran al Barris Nord el Plus Pujol Lleida i el Melilla amb la presència de les càmeres de Popular TV. Els melillencs, que compten a les seves files amb dos exjugadors del Lleida com Nacho Romero i Xavi Vallmajó, porten un balanç de 4 victòries - 4 derrotes i venen amb la moral alta després de guanyar els dos últims encontres davant l'Hospitalet i el Palma Aqua Mágica.
Com arriba el Lleida?
El Plus Pujol torna a Lleida després de perdre davant Los Barrios (72-64) en un partit força discret dels lleidatans on van repetir les dues principals mancances: el poc domini del rebot, sobretot el defensiu, i la falta d'intensitat en l'inici del partit. Aquesta vegada no hi va haver remuntada com a la pista del Rosalía i el primer quart (19-11) va condemnar la plantilla d'Edu Torres.
L'aspecte positiu és que la plantilla al complet s'ha pogut entrenar amb normalitat durant tota la setmana i els problemes físics de Maraker i Fergersson ja estan solucionats. A més, Erek Hansen ja comença a agafar el ritme i hauria de començar a marcar les diferències dins la pintura tal com va demostrar en el darrer partit a casa davant el Ciudad de La Laguna.
L'aspecte positiu és que la plantilla al complet s'ha pogut entrenar amb normalitat durant tota la setmana i els problemes físics de Maraker i Fergersson ja estan solucionats. A més, Erek Hansen ja comença a agafar el ritme i hauria de començar a marcar les diferències dins la pintura tal com va demostrar en el darrer partit a casa davant el Ciudad de La Laguna.
El rival: Melilla Baloncesto
El Melilla ha configurat un bon bloc de jugadors i que poden aspirar a les posicions de play-off. El seu joc es basa, principalment, en els jugadors interior on destaquen noms com Alfons Albert, Sasa Zagorac o Michael Southall, un 5 que va portar molts mals de cap al Lleida en els partits de la temporada passada. Paco Olmos continua d'entrenador però sap que aquest any li exigiran més que el curs passat (13a posició) ja que l'augment del pressupost ha d'anar amb consonància amb els resultats de l'equip.
Bases: El Melilla compta amb 2 gats vells en la posició de base i que coneixen força bé la lliga LEB Or. Diego Corciari és l'encarregat de dur les regnes de l'equip amb una bona direcció tot i que li falta saber quin és el ritme més apropiat en cada moment del partit. El seu company de posició és Xavi Vallmajó, que l'any passat va passar sense pena ni glòria per l'entitat lleidatana demostrant que té un correcte tir de tres punts però poca cosa més.
Alers: Paco Olmos disposa d'un joc exterior força complet i que destaca per la seva alçada (els quatre alers freguen els 2 metres) i pel bon llançament des de la línia de 6,25m. Els dos titulars són Josemi García, un escorta/aler que sap anotar des de totes les posicions i que també pot ajudar en tasques defensives, i Spencer Gloger, el canoner de l'equip i l'encarregat de solucionar els problemes ofensius quan l'equip s'encalla. Des de la banqueta poden aporten minuts de qualitat Juanma Ruiz, ex de Los Barrios i especialista des de la línia de triple, Antxon Iturbe, intens en defensa i que també pot jugar en posicions interiors per la seva força física, i Rafa Huertas, un escorta jove que aprofita els pocs minuts que té per adquirir experiència en aquesta categoria.
Pivots: La pintura del Melilla disposa de 4 jugadors de renom per aquesta categoria i són la principal estructura perquè el conjunt faci una bona campanya. Disposen de molts centímetres per tancar el rebot però a més també tenen la qualitat suficient en atac per marejar les defenses rivals des de l'exterior o des del pal baix. Michael Southall és un autèntic mur en defensa (promitja 2,13 taps per partit, segon de la lliga) i aporta molta intensitat, un fet que l'acostuma a pagar amb moltes faltes personals. El joc interior es completa amb el físic i talentós Alfons Albert, tot i que encara no s'ha adaptat molt bé a l'equip, Sasa Zagorac, un 4 que es busca bones opcions en atac i que té un bon llançament, i Nacho Romero, un clàssic del bàsquet espanyol que juga els seus últims minuts en aquesta categoria i que a Lleida es guarda un bon record pel seu inestimable carisma.
Bases: El Melilla compta amb 2 gats vells en la posició de base i que coneixen força bé la lliga LEB Or. Diego Corciari és l'encarregat de dur les regnes de l'equip amb una bona direcció tot i que li falta saber quin és el ritme més apropiat en cada moment del partit. El seu company de posició és Xavi Vallmajó, que l'any passat va passar sense pena ni glòria per l'entitat lleidatana demostrant que té un correcte tir de tres punts però poca cosa més.
Alers: Paco Olmos disposa d'un joc exterior força complet i que destaca per la seva alçada (els quatre alers freguen els 2 metres) i pel bon llançament des de la línia de 6,25m. Els dos titulars són Josemi García, un escorta/aler que sap anotar des de totes les posicions i que també pot ajudar en tasques defensives, i Spencer Gloger, el canoner de l'equip i l'encarregat de solucionar els problemes ofensius quan l'equip s'encalla. Des de la banqueta poden aporten minuts de qualitat Juanma Ruiz, ex de Los Barrios i especialista des de la línia de triple, Antxon Iturbe, intens en defensa i que també pot jugar en posicions interiors per la seva força física, i Rafa Huertas, un escorta jove que aprofita els pocs minuts que té per adquirir experiència en aquesta categoria.
Pivots: La pintura del Melilla disposa de 4 jugadors de renom per aquesta categoria i són la principal estructura perquè el conjunt faci una bona campanya. Disposen de molts centímetres per tancar el rebot però a més també tenen la qualitat suficient en atac per marejar les defenses rivals des de l'exterior o des del pal baix. Michael Southall és un autèntic mur en defensa (promitja 2,13 taps per partit, segon de la lliga) i aporta molta intensitat, un fet que l'acostuma a pagar amb moltes faltes personals. El joc interior es completa amb el físic i talentós Alfons Albert, tot i que encara no s'ha adaptat molt bé a l'equip, Sasa Zagorac, un 4 que es busca bones opcions en atac i que té un bon llançament, i Nacho Romero, un clàssic del bàsquet espanyol que juga els seus últims minuts en aquesta categoria i que a Lleida es guarda un bon record pel seu inestimable carisma.
Les claus del partit
- El Lleida té molta més velocitat. Els jugadors lleidatans són molt més ràpids i joves que els del Melilla, que destaquen per ser més corpulents. Marcar un ritme alt tant en atac com en defensa des del principi del partit pot asfixiar el Melilla.
- Tancar el rebot en defensa. Si per alguna cosa destaca aquest Melilla és per l'alçada dels seus homes i per que poden anar molt bé al rebot ofensiu. Tots els jugadors del Lleida hauran de tancar el rebot per començar a córrer i fer mal a la transició. Per aconseguir la victòria caldrà l'esforç de tots els jugadors.
- Els bases Comas i Jones poden decidir. El punt dèbil del Melilla està en la posició de bases, un fet que poden aprofitar molt bé Jaume Comas i Brian Jones penetrant a cistella i anotant ells mateixos o repartint assistències pels seus companys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario