La derrota a Tenerife en el tercer i decisiu partit dels play-off d’accés a
Però bé, això ja ha passat i ara s'ha de mirar el futur. I el futur és ple de dubtes ja que primer cal saber quina aposta farà el club i quina és la seva estructura a mitjà termini (recordem que el període de 3 anys per pujar a l'ACB ja s'ha acabat, per si algú ho havia oblidat). Què farà el club? Serà un punt i seguit i es mantindrà el bloc actual? S'hauran de revisar tots els apartats del pressuposts i caldrà fer un punt i a part amb un nou projecte?
Si 2+2 fos 4 en el món del bàsquet, el més recomanable seria continuar amb el bloc actual, afegir-hi algun retoc per intentar millorar els resultats d'aquesta campanya i intentar l'abordatge de l'ascens la temporada vinent. Així caldria renovar el contracte a Edu Torres i mantenir la columna vertebral de l'equip (Mainoldi, Vinicius, Hettsheimeir, Miguel, Fergerson i Comas). De la resta de jugadors Jones ho ha fet força bé però ocupa plaça d'extracomunitari, Thomphson ja comença a notar el pes dels anys, Maraker ha viscut molts problemes físics i seria un risc tornar-lo a tenir i Berni Álvarez se'l podria renovar com a 5è aler, si volgués i si no es retira. D'aquesta manera amb la incorporació d'un base titular que reparteixi bé el joc i sigui bon defensor, un 2 nacional amb aptituds defensives i un 2-3 anotador extracomunitari tindríem un joc exterior força sòlid i amb recursos. A la pintura, Marcus Vinicius hauria de retornar com a 4 ja que crec que és la posició en la que pot oferir més gràcies pel seu domini del rebot (una de les llacunes del Plus en els partits importants) i s'hauria de buscar un 5 atlètic, fort i extracomunitari (Gimel Lewis seria una bona opció).
Aquest any s'ha demostrat a la lliga LEB Or que és millor apostar per un mateix bloc durant un temps perquè així els jugadors es coneixen molt millor i poder afrontar els moments complicats amb més serenitat. El CAI Saragossa, per exemple, ha mantingut el cinc inicial de l'any passat (Victoriano, Quinteros, Lescano, Phillip, Ostarosa) i l'hi ha donat uns resultats espectaculars. En canvi, fer un equip fet des de zero pot ser extremadament perillós i així s’ha demostrat l'Hospitalet, un equip molt jove i inexpert que ha baixat de la categoria.
Així doncs, caldrà veure els futurs esdeveniments de l’entitat blava, sobretot a nivell institucional, per comprovar si s'aposta per la qualitat i la continuïtat en el que seria un bon punt i seguit. Però també hi ha l'opció de reduir molt el pressupost i conformar-nos amb un equip menys ambiciós i córrer el risc de fer un punt i a part i, esperem que no sigui un punt i final del bàsquet d'elit a Lleida.
jueves, 29 de mayo de 2008
Punt i seguit o punt i a part?
lunes, 5 de mayo de 2008
L'hora de la veritat
Després d'un temps d'absència per motius personals, el Blog del Plus Pujol Lleida torna amb l'objectiu d'analitzar el final de temporada de l'equip entrenat per Edu Torres i que disputarà els play-offs d'ascens a la lliga ACB.
La temporada de l'equip lleidatà la podríem qualificar de bona ja que s'està complint el principal objectiu que s'havia establert: arribar a les eliminatòries de play-off. Tot i això, l'ambient que es respira entre l'afició no és d'un optimisme desbordant com ha trobat a faltar Edu Torres en alguna ocasió, sinó que s'ha establert un ambient de prudència i moderació conscients de que la lliga LEB és molt complicada i que serà molt difícil pujar a l'ACB. Equips com el Bruesa o el Breogan han demostrat al Barris Nord que estan un punt per sobre de l'equip blau i és millor no generar il·lusions. La gent sap el que hi ha i que cal evitar els errors de temporades passades. Així doncs, analitzem a grans trets els aspectes positius i negatius del conjunt lleidatà, per tal de poder rectificar a temps i generar aquell plus necessari que ens doni l'empenta que fa falta i poder retornar a la divisió d'honor del bàsquet espanyol.
Pel que fa als punts positius l'equip juga a una idea de bàsquet en concret (des de la segona temporada a l'ACB no es veia això a Lleida); no s'ha modificat tant la plantilla com en altres ocasions, fet que ha ocosionat que els 10 jugadors siguin valids per competir; des de fora sembla que hi ha un bon ambient de vestidor; i el Barris Nord presenta habitualment una molt bona imatge fregant gairebé sempre els 4.000 espectadors o més.
Però a part d'aquetes impressions positives en que gairebé tots els afeccionats del Plus Pujol coincidiran, és necessari analitzar altres variables, més fredes, com les xifres i les estadístiques. L'equip ocupa la 6a plaça de la competició amb un balanç de 18 victòries i 14 derrotes, això significa que només s'ha aconseguit una victòria més que l'any passat però aquest cop l'equip ja està matèmaticament als play-offs. Els dos últims partits de lliga de la temporada passada es van perdre davant el Gijón i el León; aquest any ens les haurem de veure amb els dos equips que comanden la classificació: el Bruesa i el CAI Saragossa. Aconseguir almenys una victòria seria vital per obtenir una posició òptima als play-offs i poder competir amb opcions en la primera eliminatòria.
Un altre aspecte en el que s'ha d'incidir en aquest final de campanya irregular (3 derrotes a casa en els últims 4 enfrontaments) té a veure en el repartiment de minuts que està realitzant Edu Torres des de l'arribada de Kevin Thompson. L'entrenador del Plus Pujol Lleida va estar durant bona part de la temporada incidint el l'aspecte de què no havia pogut comptar amb tots els efectius per culpa de lesions o els canvis de jugadors. Doncs bé, ara que ja estan disponible tots els jugadors i es podria fer una rotació molt més dinàmica i aprofitant els jugadors més en forma, Edu Torres ha jerarquitzat la distribució de minuts i ha establert uns rols gairebé inamovibles.
Per veure això, mostrarem una estadistíca que s'utilitza molt sovint a la NBA en la que es calcula el rendiment que donarien els jugadors si juguessin els 40 minuts del partit. És a dir, es calcula la valoració exponencial que obtindria cada membre de la plantilla si jugués el partit al complet (un fet impossible de demostrar a la pràctica però que serveix per veure una mica millor com aprofita cada jugador els minuts que disposa). L'ordre va en funció del jugador que més valoraria, fins el que menys.
Bé, els números parlen per si sols i demostren que els jugadors exteriors no estan rendint al mateix nivell que els companys que es mouen més a prop de la pintura. Aquest és el punt dèbil del Plus Pujol Lleida i sofreix molt quan s'enfronta a un equip amb molts recursos des de la línia de 6,25. A més, la ja mítica defensa en zona que reben els lleidatans en cada partit és un gran escull a l'hora d'atacar i Edu Torres no ha trobat la fórmula exacta per superar-la amb èxit.
Cadascú valorarà les xifres de la distribució dels minuts i opinarà sobre si tal jugador hauria d'estar més o menys minuts en pista i si s'hauria d'haver planificat la temporada amb un 3 anotador i referència del joc ofensiu, però l'única veritat és que ara no es pot fer marxar enrere. Tothom ha d'aportar el seu gra d'arena (l'afició ha d'animar; els tècnics han de dirigir amb convicció i equitat; i els jugadors han de rendir) i aquesta és l'única manera per arribar el més lluny possible. Ara és l'hora de la veritat.
Pel que fa als punts positius l'equip juga a una idea de bàsquet en concret (des de la segona temporada a l'ACB no es veia això a Lleida); no s'ha modificat tant la plantilla com en altres ocasions, fet que ha ocosionat que els 10 jugadors siguin valids per competir; des de fora sembla que hi ha un bon ambient de vestidor; i el Barris Nord presenta habitualment una molt bona imatge fregant gairebé sempre els 4.000 espectadors o més.
Però a part d'aquetes impressions positives en que gairebé tots els afeccionats del Plus Pujol coincidiran, és necessari analitzar altres variables, més fredes, com les xifres i les estadístiques. L'equip ocupa la 6a plaça de la competició amb un balanç de 18 victòries i 14 derrotes, això significa que només s'ha aconseguit una victòria més que l'any passat però aquest cop l'equip ja està matèmaticament als play-offs. Els dos últims partits de lliga de la temporada passada es van perdre davant el Gijón i el León; aquest any ens les haurem de veure amb els dos equips que comanden la classificació: el Bruesa i el CAI Saragossa. Aconseguir almenys una victòria seria vital per obtenir una posició òptima als play-offs i poder competir amb opcions en la primera eliminatòria.
Un altre aspecte en el que s'ha d'incidir en aquest final de campanya irregular (3 derrotes a casa en els últims 4 enfrontaments) té a veure en el repartiment de minuts que està realitzant Edu Torres des de l'arribada de Kevin Thompson. L'entrenador del Plus Pujol Lleida va estar durant bona part de la temporada incidint el l'aspecte de què no havia pogut comptar amb tots els efectius per culpa de lesions o els canvis de jugadors. Doncs bé, ara que ja estan disponible tots els jugadors i es podria fer una rotació molt més dinàmica i aprofitant els jugadors més en forma, Edu Torres ha jerarquitzat la distribució de minuts i ha establert uns rols gairebé inamovibles.
Per veure això, mostrarem una estadistíca que s'utilitza molt sovint a la NBA en la que es calcula el rendiment que donarien els jugadors si juguessin els 40 minuts del partit. És a dir, es calcula la valoració exponencial que obtindria cada membre de la plantilla si jugués el partit al complet (un fet impossible de demostrar a la pràctica però que serveix per veure una mica millor com aprofita cada jugador els minuts que disposa). L'ordre va en funció del jugador que més valoraria, fins el que menys.
Kevin Thompson
16,6 punts de valoració per partit – 25,8 minuts per partit
25,7 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit
0,60 punts de valoració per minut
11,6 punts de valoració per partit – 21,4 minuts per partit
21,6 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit
0,54 punts de valoració per minut
Leo Mainoldi
14,5 punts de valoració per partit – 29 minuts per partit
20 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit
0,50 punts de valoració per minut
Marcus Vinicius
9 punts de valoració per partit – 19,7 minuts per partit
18,2 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit
0,45 punts de valoració per minut
Brian Jones
9,4 punts de valoració per partit – 23,7 minuts per partit
15,8 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit
0,39 punts de valoració per minut
Jaume Comas
6,8 punts de valoració per partit – 18,3 minuts per partit
14,8 punts de valoració per partit – 40 minuts per partit
0,37 punts de valoració per minut
Alberto Miguel
7,5 de valoració per partit – 23,8 minuts per partit
12,6 de valoració per partit – 40 minuts per partit
0,31 de valoració per minut
Berni Álvarez
4,5 de valoració per partit – 16,8 minuts per partit
10,7 de valoració per partit – 40 minuts per partit
0,26 de valoració per minut
Dave Fergerson
6,4 de valoració per partit – 25,5 minuts per partit
10 de valoració per partit – 40 minuts per partit
Bé, els números parlen per si sols i demostren que els jugadors exteriors no estan rendint al mateix nivell que els companys que es mouen més a prop de la pintura. Aquest és el punt dèbil del Plus Pujol Lleida i sofreix molt quan s'enfronta a un equip amb molts recursos des de la línia de 6,25. A més, la ja mítica defensa en zona que reben els lleidatans en cada partit és un gran escull a l'hora d'atacar i Edu Torres no ha trobat la fórmula exacta per superar-la amb èxit.
Cadascú valorarà les xifres de la distribució dels minuts i opinarà sobre si tal jugador hauria d'estar més o menys minuts en pista i si s'hauria d'haver planificat la temporada amb un 3 anotador i referència del joc ofensiu, però l'única veritat és que ara no es pot fer marxar enrere. Tothom ha d'aportar el seu gra d'arena (l'afició ha d'animar; els tècnics han de dirigir amb convicció i equitat; i els jugadors han de rendir) i aquesta és l'única manera per arribar el més lluny possible. Ara és l'hora de la veritat.
sábado, 29 de diciembre de 2007
Les notes del Plus Pujol Lleida
Quan estem a punt d'arribar a l'equador de la temporada, el Blog del Plus Pujol repassarà la trajectòria de l'equip en aquesta temporada a la LEB i com estan responent els jugadors segons les perspectives que es tenia d'ells al principi del curs. És aviat per fer judicis i balanços ja que encara queda molt de camí, però és un bon moment per veure en quines posicions l'equip funciona i que és el que hauríem de rectificar.
Situat a la zona alta de la classificació en 5ena posició i amb un balanç de 9 victòries i 5 derrotes. El bloc d'Edu Torres està responent molt bé i alguns entrenadors i experts qualifiquen el Lleida com l'equip tapat de la lliga, ja que sense fer molt soroll i sense encadenar grans ratxes de victòries (el màxim han estat 3 triomfs consecutius) s'està mantenint molt regular i constant. S'ha frenat les ratxes dels dos líders imbatuts en el seu moment (Alacant i Rosalía) i caldrà veure com resol els 3 pròxims partits davant rivals complicats com el Tenerife, el CAI o el Bruesa. Edu Torres i el seu cos tècnic estan complint amb la feina a nivell de partits tot i que encara costa trobar una certa regularitat i facilitat per matar els partits. Perquè tot anés perfecte, només caldria reduir el nombre de lesionats i tenir el 100% d'efectius en cada matx.
4 # Leo Mainoldi: El nou líder. Ha pres les regnes de l'equip i s'ha convertit en el principal referent de l'equip en els moments més compromesos dels encontres. En les primeres jornades duia números d'MVP, però últimament ha baixat una mica el seu rendiment individual per donar més importància al joc d'equip. En certs aspectes recorda Roger Grimau i s'ha de convertir en el buc insigne de l'equip per aconseguir grans fites aquesta campanya.
5 # Berni Álvarez El tirador irregular. Quan es va concretar el retorn de Berni a Lleida ja s'esperava que no faria els números espectaculars de Tarragona (17 punts per partit), però es creia que podria aportar més del que ha fet fins ara. Ha tingut algun partit bo i ha clavat alguns triples importants, però el seu paper en l'equip hauria de créixer en el segon tram de la temporada i foradar més els rivals gràcies al seu canell de seda. En defensa pateix molt i erràtic des de la línia de personal (47%).
5,9 punts 45% en T3 17 min
6 # Jaume Comas Ha assumit el rol. Tot i que s'ha perdut els últims partits per lesió, el rendiment de Comas està sent bastant correcte amb algunes grans actuacions puntuals. Ja no té la pressió de ser l'únic referent de l'equip en la posició de bases i això li permet jugar al màxim els minuts que disposa. Es complementa molt bé amb Brian Jones quan Edu Torres els posa als 2 per controlar millor el partit.
7,4 punts 2,9 asistències 19,9 minuts
7 # Rafael Hettsheimeir El diamant comença a brillar. El rendiment del brasiler està sent del més satisfacatoris i ha sorprès a més d'un que dubtava de la qualitat del jove jugador. Edu Torres el va definir com un diamant que s'havia de polir, i, de moment, el jugador cedit per l'Estudiantes està millorant molt dia a dia i s'està convertint en una peça clau del conjunt blau.
10,5 punts 59% en T2 22,2 minuts
8 # Alberto Miguel La constància. Bona campanya la d'Alberto Miguel que, sense fer res de l'altre món, està complint en el que se li demana: intensitat defensiva i aportació ofensiva des del llançament. En els moments claus no s'amaga i Edu Torres confia amb ell per jugar-se les pilotes calentes responent bastant bé.
9,5 punts 1,8 triples 22,7 minuts
9 # Dave Fergerson Líder a l'ombra. Tot i que va començar una mica descentrat, el jugador nordamericà està fent una gran campanya i ja és el segon màxim anotador del bloc aportant molta velocitat i ritme al joc. Amb la lesió de Comas ha respòs bé jugant algun minut de base i el seu paper va creixent, mica en mica, sense fer gaire soroll. L'únic però fins a la data ha estat la precipitació que va tenir a la pista del Leche Río on va llançar les opcions d'endur-se la victòria amb un triple des de mig camp quan quedaven 15 segons per atacar.
10,2 punts 3 asistències 26,5 minuts
10-11 # Christian Maraker Treball a la pintura. Va arribar començada la temporada per substituir Bill Phillips i ha complert amb el que se li demanava. Un treballador incansable sota les cistelles, intens en defensa i que si té el dia en atac pot fer mal als rivals ja que és molt versàtil. Les lesions han minvat el seu rendiment durant l'últim mes.
6,8 punts 3,5 rebots 16,7 minuts
13 # Marcus Vinicus Adaptant-se a la vida de l'aler. Difícil temporada per Marcus Vinicius en el seu retorn a Lleida ja que ha tingut que readaptar el seu joc d'ala-pívot per convertir-se en un 3 alt. S'ha erigit en el referent defensiu de l'equip gràcies a la seva incansable entrega i, cada partit, s'ha emparellar amb la més lletja de l'equip rival per intentar frenar-lo. En atac pot aportat més si millora la seva mecànica de llançament.
5 punts 1,3 recuperacions 18,4 minuts
15 # Erek Hansen Perdut a la pista. L'extracomunitari del Lleida està patint força per acoblar-se a l'equip ja que el seu rendiment està lluny del que s'esperava i quan juga a la pista sembla que estigui perdut i sense saber el que ha de fer. Va començar amb un cert desavantatge respecte els seus companys per la lesió que va patir a la pretemporada, però ha de millorar molt en aquest segon bloc de la temporada i convertir-se en un mur en defensa, sinó pot ser una lacra en les aspiracions de l'equip.
5,7 punts 1,7 taps 14,5 minuts
17 # Brian Jones L'assistent que sempre compleix. Després del fracàs de Brock Gillespie es va confiar la direcció de l'equip en aquest nord-ameircà que ha respòs amb nota. S'ha convertit en líder d'assistències i cada dia que passa sap marcar millor el ritme que necessita l'equip. En defensa està complint molt bé secant els bases difícils, però pateix quan el rival és més ràpid que ell i es carrega aviat de personals (3,7 per partit).
9,9 punts 4,3 asistències 24,4 minuts
Situat a la zona alta de la classificació en 5ena posició i amb un balanç de 9 victòries i 5 derrotes. El bloc d'Edu Torres està responent molt bé i alguns entrenadors i experts qualifiquen el Lleida com l'equip tapat de la lliga, ja que sense fer molt soroll i sense encadenar grans ratxes de victòries (el màxim han estat 3 triomfs consecutius) s'està mantenint molt regular i constant. S'ha frenat les ratxes dels dos líders imbatuts en el seu moment (Alacant i Rosalía) i caldrà veure com resol els 3 pròxims partits davant rivals complicats com el Tenerife, el CAI o el Bruesa. Edu Torres i el seu cos tècnic estan complint amb la feina a nivell de partits tot i que encara costa trobar una certa regularitat i facilitat per matar els partits. Perquè tot anés perfecte, només caldria reduir el nombre de lesionats i tenir el 100% d'efectius en cada matx.
4 # Leo Mainoldi: El nou líder. Ha pres les regnes de l'equip i s'ha convertit en el principal referent de l'equip en els moments més compromesos dels encontres. En les primeres jornades duia números d'MVP, però últimament ha baixat una mica el seu rendiment individual per donar més importància al joc d'equip. En certs aspectes recorda Roger Grimau i s'ha de convertir en el buc insigne de l'equip per aconseguir grans fites aquesta campanya.
15,1 punts 6,7 rebots 27,7 minuts
5 # Berni Álvarez El tirador irregular. Quan es va concretar el retorn de Berni a Lleida ja s'esperava que no faria els números espectaculars de Tarragona (17 punts per partit), però es creia que podria aportar més del que ha fet fins ara. Ha tingut algun partit bo i ha clavat alguns triples importants, però el seu paper en l'equip hauria de créixer en el segon tram de la temporada i foradar més els rivals gràcies al seu canell de seda. En defensa pateix molt i erràtic des de la línia de personal (47%).
5,9 punts 45% en T3 17 min
6 # Jaume Comas Ha assumit el rol. Tot i que s'ha perdut els últims partits per lesió, el rendiment de Comas està sent bastant correcte amb algunes grans actuacions puntuals. Ja no té la pressió de ser l'únic referent de l'equip en la posició de bases i això li permet jugar al màxim els minuts que disposa. Es complementa molt bé amb Brian Jones quan Edu Torres els posa als 2 per controlar millor el partit.
7,4 punts 2,9 asistències 19,9 minuts
7 # Rafael Hettsheimeir El diamant comença a brillar. El rendiment del brasiler està sent del més satisfacatoris i ha sorprès a més d'un que dubtava de la qualitat del jove jugador. Edu Torres el va definir com un diamant que s'havia de polir, i, de moment, el jugador cedit per l'Estudiantes està millorant molt dia a dia i s'està convertint en una peça clau del conjunt blau.
10,5 punts 59% en T2 22,2 minuts
8 # Alberto Miguel La constància. Bona campanya la d'Alberto Miguel que, sense fer res de l'altre món, està complint en el que se li demana: intensitat defensiva i aportació ofensiva des del llançament. En els moments claus no s'amaga i Edu Torres confia amb ell per jugar-se les pilotes calentes responent bastant bé.
9,5 punts 1,8 triples 22,7 minuts
9 # Dave Fergerson Líder a l'ombra. Tot i que va començar una mica descentrat, el jugador nordamericà està fent una gran campanya i ja és el segon màxim anotador del bloc aportant molta velocitat i ritme al joc. Amb la lesió de Comas ha respòs bé jugant algun minut de base i el seu paper va creixent, mica en mica, sense fer gaire soroll. L'únic però fins a la data ha estat la precipitació que va tenir a la pista del Leche Río on va llançar les opcions d'endur-se la victòria amb un triple des de mig camp quan quedaven 15 segons per atacar.
10,2 punts 3 asistències 26,5 minuts
10-11 # Christian Maraker Treball a la pintura. Va arribar començada la temporada per substituir Bill Phillips i ha complert amb el que se li demanava. Un treballador incansable sota les cistelles, intens en defensa i que si té el dia en atac pot fer mal als rivals ja que és molt versàtil. Les lesions han minvat el seu rendiment durant l'últim mes.
6,8 punts 3,5 rebots 16,7 minuts
13 # Marcus Vinicus Adaptant-se a la vida de l'aler. Difícil temporada per Marcus Vinicius en el seu retorn a Lleida ja que ha tingut que readaptar el seu joc d'ala-pívot per convertir-se en un 3 alt. S'ha erigit en el referent defensiu de l'equip gràcies a la seva incansable entrega i, cada partit, s'ha emparellar amb la més lletja de l'equip rival per intentar frenar-lo. En atac pot aportat més si millora la seva mecànica de llançament.
5 punts 1,3 recuperacions 18,4 minuts
15 # Erek Hansen Perdut a la pista. L'extracomunitari del Lleida està patint força per acoblar-se a l'equip ja que el seu rendiment està lluny del que s'esperava i quan juga a la pista sembla que estigui perdut i sense saber el que ha de fer. Va començar amb un cert desavantatge respecte els seus companys per la lesió que va patir a la pretemporada, però ha de millorar molt en aquest segon bloc de la temporada i convertir-se en un mur en defensa, sinó pot ser una lacra en les aspiracions de l'equip.
5,7 punts 1,7 taps 14,5 minuts
17 # Brian Jones L'assistent que sempre compleix. Després del fracàs de Brock Gillespie es va confiar la direcció de l'equip en aquest nord-ameircà que ha respòs amb nota. S'ha convertit en líder d'assistències i cada dia que passa sap marcar millor el ritme que necessita l'equip. En defensa està complint molt bé secant els bases difícils, però pateix quan el rival és més ràpid que ell i es carrega aviat de personals (3,7 per partit).
9,9 punts 4,3 asistències 24,4 minuts
martes, 4 de diciembre de 2007
Maraker 3 setmanes de baixa. L'hora de provar noves solucions?
César Sanmartín, un aler veterà sense equip. Es podria fitxar?Avui s'ha conegut la durada de la lesió que l'ala-pivot Christian Maraker es va fer dissabte en el partit davant el Palma Aqua Mágica on els lleidatans es van imposar amb alguns problemes (83-74). Maraker estarà 3 setmanes de baixa per un esquinç al turmell esquerre i es perdrà, segurament, els partits davant l'Hospitalet, el Breogan i la Palma. A més, la infermeria del Plus Pujol Lleida també està ocupada per Jaume Comas, que continua de baixa pel dit fracturat i no es preveu que torni fins d'aquí un parell de setmanes.
Amb aquest panorama, Edu Torres es queda amb només 8 jugadors de la plantilla per afrontar els 3 partits vitals d'aquest mes de desembre i 2 d'aquests es jugaran fora de casa (l'Hospi aquest dissabte i el Breogan la setmana que ve). Són vitals perquè al gener, abans d'acabar la primera volta, el Lleida s'haurà de veure les cares amb el Tenerife, el CAI Saragossa i el Bruesa, enfrontaments molt complicats i on costarà mantenir el bon balanç de victòries que duu l'equip en aquest primer tram de la temporada (7-4).
Amb una plantilla curta d'efectius el conjunt blau pot optar per dues opcions:
a) Confiar amb el bloc i aprofitar els jugadors de la cantera. Jones, Fergersson, Miguel i Berni al joc exterior; Mainoldi, Hansen i Rafael al joc interior i amb un comodí de plenes garanties com és Vinicius que pot jugar tant de 3 com de 4. De la cantera es podria utilitzar en algun moment jugadors com Oriol Jorge, Jordi Argilès o Carles Estorach, tot i que encara no tenen el físic necessari per jugar a la lliga LEB Or.
b) Buscar algun reforç temporal com Cesar Sanmartín en la posició de 3. Les posicions que més li costa al Plus Pujol de defensar són la de 5 (on Hansen encara ha d'acabar d'agafar el ritme) i la de 3 (on Vinicius es carrega massa aviat de faltes personals i Berni no arriba a totes les ajudes). Una opció que es podria estudiar Edu Torres es la d'incorporar temporalment algun jugador que es trobi sense equip i Cesar Sanmartín compleix aquestes condicions (actualment està entrenant amb el DKV Joventut). Es un bon jugador d'equip, sacrificat en defensa, amb experiència i que encara pot donar minuts de qualitat en una pista de bàsquet. A part de les seves qualitats, també caldria saber de si el club pot arribar a les seves pretensions econòmics. Si no funciona durant un mes gràcies i fins una altra; però si aporta aspectes interessants crec que podria funcionar i convertir-se en el Capdevila de l'ascens d'aquell mític Caprabo Lleida.
Amb aquest panorama, Edu Torres es queda amb només 8 jugadors de la plantilla per afrontar els 3 partits vitals d'aquest mes de desembre i 2 d'aquests es jugaran fora de casa (l'Hospi aquest dissabte i el Breogan la setmana que ve). Són vitals perquè al gener, abans d'acabar la primera volta, el Lleida s'haurà de veure les cares amb el Tenerife, el CAI Saragossa i el Bruesa, enfrontaments molt complicats i on costarà mantenir el bon balanç de victòries que duu l'equip en aquest primer tram de la temporada (7-4).
Amb una plantilla curta d'efectius el conjunt blau pot optar per dues opcions:
a) Confiar amb el bloc i aprofitar els jugadors de la cantera. Jones, Fergersson, Miguel i Berni al joc exterior; Mainoldi, Hansen i Rafael al joc interior i amb un comodí de plenes garanties com és Vinicius que pot jugar tant de 3 com de 4. De la cantera es podria utilitzar en algun moment jugadors com Oriol Jorge, Jordi Argilès o Carles Estorach, tot i que encara no tenen el físic necessari per jugar a la lliga LEB Or.
b) Buscar algun reforç temporal com Cesar Sanmartín en la posició de 3. Les posicions que més li costa al Plus Pujol de defensar són la de 5 (on Hansen encara ha d'acabar d'agafar el ritme) i la de 3 (on Vinicius es carrega massa aviat de faltes personals i Berni no arriba a totes les ajudes). Una opció que es podria estudiar Edu Torres es la d'incorporar temporalment algun jugador que es trobi sense equip i Cesar Sanmartín compleix aquestes condicions (actualment està entrenant amb el DKV Joventut). Es un bon jugador d'equip, sacrificat en defensa, amb experiència i que encara pot donar minuts de qualitat en una pista de bàsquet. A part de les seves qualitats, també caldria saber de si el club pot arribar a les seves pretensions econòmics. Si no funciona durant un mes gràcies i fins una altra; però si aporta aspectes interessants crec que podria funcionar i convertir-se en el Capdevila de l'ascens d'aquell mític Caprabo Lleida.
martes, 20 de noviembre de 2007
El Lleida intentarà redreçar el rumb davant un Inca en hores baixes (La Prèvia)
Duel de necessitats el que es veurà aquest pròxim divendres (21.00h) al Palau Municipal d'Inca entre el Plus Pujol Lleida i el Fundacio Basquetinca.com. Tot i això, les urgències pels dos equips són ben diferents ja que mentre els lleidatans intentaran no perdre les posicions de play-off, els de les illes estan immersos en la lluita per la salvació ja que han perdut 7 dels 9 partits disputats fins ara. Per aquest motiu, la directiva de l'Inca ha afirmat "que la victòria es l'únic que passa pel seu cap" i regalarà 2 entrades a cada soci en aquest transcendental partit per intentar solucionar la crisi.
Com arriba el Lleida?
El Plus Pujol va perdre d'una manera dolorosa davant el Melilla a casa (88-94) i ja encadena dues derrotes consecutives. L'equip va tornar a entrar molt fred en el partit i al primer quart ja perdia d'una diferència superior als 10 punts. Tot i això, els homes d'Edu Torres van reaccionar i van empatar el partit gràcies a actuacions individuals de Mainoldi o Maraker, però al final el Melilla va ser l'equip més consistent i es va endur la victòria del Barris Nord.
Però la pèrdua més dolorosa del partit vas ser la lesió de Jaume Comas, que es va fracturar el dit i estarà un mes de baixa. D'aquesta manera, Brian Jones serà l'únic base pur de l'equip i serà recolzat en moments puntuals per Dave Fergesson o, fins i tot, per Alberto Miguel. L'entrenador blau ja va descartar que l'apartat Brock Gillespie pogués jugar alguns minuts i caldrà veure si confia en algú de la cantera per jugar minuts en la direcció de la nau blava. De moment, Edu Torres ja ha convocat el junior Oriol Jorge pel partit davant l'Inca i també podria confiar en els partits de casa en joves promeses com Jordi Argilès.
Però la pèrdua més dolorosa del partit vas ser la lesió de Jaume Comas, que es va fracturar el dit i estarà un mes de baixa. D'aquesta manera, Brian Jones serà l'únic base pur de l'equip i serà recolzat en moments puntuals per Dave Fergesson o, fins i tot, per Alberto Miguel. L'entrenador blau ja va descartar que l'apartat Brock Gillespie pogués jugar alguns minuts i caldrà veure si confia en algú de la cantera per jugar minuts en la direcció de la nau blava. De moment, Edu Torres ja ha convocat el junior Oriol Jorge pel partit davant l'Inca i també podria confiar en els partits de casa en joves promeses com Jordi Argilès.
El rival: Fundació Basquetinca.com
Dues victòries en 9 partits, tres derrotes consecutives i un equip que no rendeix com s'esperava a principis de temporada. No és normal que un conjunt com l'Inca que compta amb noms com Thomas Terrell o Sergio Ramos ocupi la 16a posició de la LEB Or i coquetejant amb el descens. L'equip haurà de reaccionar ja que una afició tant fidel com la que té no pot permetre veure's immers en la lluita per la permanència després d'haver entrat al play-off d'ascens les dos últimes campanyes. A més, el tècnic José Luis Abós no ha trobat un líder com ho va ser Dylan Page i la possibilitat de que sigui acomiadat dependrà, en bona part, del partit davant el Lleida.
Bases: En la posició de base l'Inca té força problemes ja que el teòricament titular Joan Riera, no ha jugat cap partit d'aquesta temporada per malaltia. Així la direcció de l'equip està a càrrec de dos debutants: el jove Carles Bívia, que ho està fent força bé aportant defensa i frescor en atac, i el lituà Marciulionis, que ha vingut com a substitut temporal i el seu rendiment és força pèssim.
Alers: Per la rotació exterior José Luis Abós confia principalment en dos jugadors que acostumen a jugar 30 minuts per partit. Aquests dos són Sergio Ramos, un vell conegut de l'afició lleidatana que no està al millor nivell físic però que segueixen donant mostres de la seva qualitat i entrega des de la posició d'aler, i Albero Galarreta, un bon jugador ofensiu que si té el dia pot destrossar les defenses rivals. La resta de minuts, que seran pocs, se'ls disputaran Marc Blanch, un escorta molt intens i explosiu, i Franco Rocchia, cedit pel Lleó que encara s'està fent com a jugador. Tot i això, Rocchia serà baixa per lesió.
Pivots: La pintura de l'Inca està formada per dos bons americans que haurien d'assumir el lideratge d'aquest equip. En la posició de 4 hi ha Thomas Terrell, un grandíssim jugador però que les lesions li han impedit recuperar el nivell estel·lar de fa dues temporades amb l'Hospitalet on va ser MVP. El seu principal company a la pintura és Lamont Hamilton, que aporta intensitat defensiva, rebot i que també sap crear les seves opcions en atac. Els altres pivots són els joves Jan Orfilia i Manolopoulos i el veterà Albert Alzamora que serveixen per donar minuts de descans als titulars, però són justets per aquesta categoria
Bases: En la posició de base l'Inca té força problemes ja que el teòricament titular Joan Riera, no ha jugat cap partit d'aquesta temporada per malaltia. Així la direcció de l'equip està a càrrec de dos debutants: el jove Carles Bívia, que ho està fent força bé aportant defensa i frescor en atac, i el lituà Marciulionis, que ha vingut com a substitut temporal i el seu rendiment és força pèssim.
Alers: Per la rotació exterior José Luis Abós confia principalment en dos jugadors que acostumen a jugar 30 minuts per partit. Aquests dos són Sergio Ramos, un vell conegut de l'afició lleidatana que no està al millor nivell físic però que segueixen donant mostres de la seva qualitat i entrega des de la posició d'aler, i Albero Galarreta, un bon jugador ofensiu que si té el dia pot destrossar les defenses rivals. La resta de minuts, que seran pocs, se'ls disputaran Marc Blanch, un escorta molt intens i explosiu, i Franco Rocchia, cedit pel Lleó que encara s'està fent com a jugador. Tot i això, Rocchia serà baixa per lesió.
Pivots: La pintura de l'Inca està formada per dos bons americans que haurien d'assumir el lideratge d'aquest equip. En la posició de 4 hi ha Thomas Terrell, un grandíssim jugador però que les lesions li han impedit recuperar el nivell estel·lar de fa dues temporades amb l'Hospitalet on va ser MVP. El seu principal company a la pintura és Lamont Hamilton, que aporta intensitat defensiva, rebot i que també sap crear les seves opcions en atac. Els altres pivots són els joves Jan Orfilia i Manolopoulos i el veterà Albert Alzamora que serveixen per donar minuts de descans als titulars, però són justets per aquesta categoria
Les claus del partit
- La pressió que tindran l'Inca serà enorme. Els jugadors i cos tècnic de l'Inca saben que no poden perdre més partits a casa i estan gairebé obligats a guanyar. Si les coses van bé el suport del públic serà fonamental, però si en els primers minuts l'equip no rutlla patiran molta pressió i el Lleida ha de saber-ho aprofitar.
- El Plus Pujol té més profunditat i nivell físic. Els lleidatans tenen una rotació molt àmplia i gairebé la majoria de jugadors ronden els 20 minuts per encontre. En canvi, els de les illes acostumen a jugar amb un quintet base on hi ha jugadors que arroseguen forces problemes físics des de fa temps (Ramos, Therrell, Hamilton,...) i que poden patir en els minuts finals.
- La lesió de Comas. Brian Jones i Dave Fergersson hauran de donar un pas endavant en la direcció de l'equip i fer oblidar el lesionat Jaume Comas, que fins al moment havia estat el millor en la posició d'1. El fet que la parella de bases de l'Inca no sigui del tot competitiva també pot ajudar al rendiment dels lleidatans.
Para traducir al castellano: http://www.softcatala.org/traductor/
Suscribirse a:
Entradas (Atom)