Torna el seny. Torna la il·lusió

Aquest proper divendres a la pista de l'Osca, el Lleida Basquetbol iniciarà un nova aventura a la Lliga LEB Or amb una nau que ha viscut aquest estiu notables canvis. Hi hagut relleu a la direcció del vaixell, s'ha renovat notablement la plantilla d'empleats i, fins i tot, hi hagut canvi d'imatge. L'operació renove que ha viscut l'entitat durant l'últim mes i mig ha estat sorprenent i, a la vegada, imprescindible per salvar la salut d'un club que anava a la deriva en els últims anys i que té forats per molt racons.

Amb la marxa per la porta del darrere de Ferran Vidal i amb l'arribada d'Edu Torres i cia. s'ha imposat una nova manera de governar la nau blava amb més seny i amb els objectius més definits. Projecte. L'horitzó sembla molt més clar, ningú ja pensa en un naufragi mortal i, tot i que la maquinària de l'embarcació encara té ferides per recuperar, tot sembla que amb el temps la nau del Lleida Basquetbol podrà tornar a flotar amb l'elegància i atreviment d'èpoques pretèrites.

Els encarregats de llevar les àncores

Pel que fa la composició de la plantilla, s'ha elegit un capità amb experiència, talent i ganes de seguir donant guerra. Ricard Casas arriba a Lleida per encapçalar un projecte molt nou però que té recorregut. Si la vida fos justa, Casas hauria d'estar entrenant un club ACB (on va ratllar l'excel·lència amb el Manresa) però dos cops de vent l'han deixat fora de la segona lliga del món (València i Menorca). Encara és aviat per saber quins seran els trets bàsics de l'equip, però Casas ha assegurat que l'equip tindrà identitat i que no es rendirà sobre la pista. Pel que s'intueix mirant la plantilla: defensa agressiva, atac pacient i equilibri en totes les zones.

Bases 


Per a la posició de base, s'ha optat per un combinat d'experiència & joventut. Marcus Norris, amb 37 anys, viurà una de les últimes experiències de la seva carrera a la Terra Ferma. Sap llegir bé el partit, no li tremola el pols en els moments calents i no ha vingut per firmar bons números, sinó per ajudar un equip en construcció. Un equip que tindrà en la figura Jose Simeón un dels revulsius per trencar el ritme dels partits en determinats moments. L'emergent base valencià vol tenir minuts de qualitat per fer el salt final a l'ACB. Per la seva banda, Oriol Jorge afronta el repte d'aprofitar cada minut que pugui tenir i ser important si hi ha alguna lesió. Ritme i defensa, seran les seves aportacions.

Exteriors

El bloc de jugadors exteriors estarà liderat per Jason Detrick, un autèntic jornaler del món del bàsquet, que serà l'encarregat d'aportar punts i "espais pels companys" gràcies al seu bon llançament de tir, penetracions i assistències. Arriba a l'edat òptima, amb 31 anys. Sense pressió per obtenir un bon contracte ni amb l'obsessió d'una ACB que ja ha tastat. Si se sent còmode, serà el líder. Un altre dels "veterans" de l'equip serà Paco Vázquez. Abandona l'ACB després d'uns anys oblidat en una banqueta de Bilbao però fonamental al vestidor, ningú li demanarà que sigui l'encarregat de dur el timó. Defensa, intel·ligència i l'infal·lible llançament de 3 punts seran les armes d'un Vázquez escollit per moments puntuals. Miki Feliu i Marc Rubio aportaran el seu talent, físic i joventut pel benefici del grup. Feliu tindrà més minuts que en les últimes temporades i el seu físic en la posició de 3 pot destrossar moltes defenses i frenar molts rivals. La trempera i sacrifici de Marc Rubio també tindran el seu espai al Lleida de Ricard Casas i si té confiança en el llançament exterior podrà fer estralls.

Interiors

A la pintura, la situació és més imprevisible. L'últim fitxatge, l'ala-pivot procedent de l'Ourense, Jonathan Kale, serà la bèstia parda de la pintura. Múscul, rebot i capacitat per pegar-se amb qualsevol contrincant. En atac, lluitarà cada rebot com si fos l'últim i també pot sumar en el llançament de 4-5 metres. El "blanquet" Charles Ramsdell debutarà a la LEB Or amb l'objectiu de fer-se un nom. Té aptituds per ser un bon 4: llançament ràpid, bons moviments, corpulència,... Només necessita optimitzar les opcions de tir i augmentar el pistó defensiu. Pot ser una de les revelacions. El pivot amb més primaveres de la plantilla serà Alfons Alzamora. Torna al lloc on es va donar a conèixer. Ningú oblida la lluita sota els taulers d'Alazamora en aquell Caprabo Lleida. Des de llavors ha rondat per Barça, Joventut, Breogán, Menorca i Manresa i per allà on ha passat ha deixat la seva empremta a més d'un rival. Sumarà. L'últim interior de la rotació serà Edu Villacampa. Lleidatà, curtit a la Lliga EBA i que no vol renunciar al tren de la LEB. El temps li donarà el seu indret.

La nau està a punt. El capità ja té el timó. Els mariners estan a bord. La marea competitiva es preveu mogudeta. Amic aficionat, si vol emocions fortes, pugi al vaixell i gaudeixi. Aquests no els fallaran. Nosaltres tampoc els podem fallar.