Un equip massa tou

Una vegada arribats a les vacances nadalenques i amb més d'un terç de la competició disputada, és moment d'avaluar el rendiment que està oferint el Plus Pujol Lleida fins ara a la LEB Or 2008/09. L'anàlisi es farà en dues parts diferenciades: conjunt i individus, individus i conjunt, per aprofundir millor en el funcionament de l'equip, les virtuts i les mancances, i esbrinar quins objectius es pot proposar de cara al tram final de la temporada; però també serà important comprovar l'evolució i el rendiment dels jugadors un per un, per tal de conèixer si estan responent o no a les expectatives que van generar quan van arribar a Lleida.



En aquest primer article, el tema tractat serà la trajectòria que està duent a terme el conjunt dirigit per Edu Torres que està situat a la 7a plaça de la LEB Or amb un balanç de 8 victòries i 6 derrotes. Si desglossem els resultats segons en la pista en què s'han aconseguit, resulta que el Plus Pujol Lleida té un balanç quan juga al Barris Nord de 3 victòries - 4 derrotes i un de 5 victòries - 2 derrotes quan disputa els partits com a visitant. Si algú que no segueix habitualment el Plus Pujol Lleida veu aquesta dada i comprova que alguns victòries s'han aconseguit en pistes complicades com Valladolid, Burgos o La Laguna, possiblement li costarà molt d'entendre com un equip amb aquesta mentalitat es desinfla quan juga al costat de la seva afició i perd davant equips com Los Barrios o Axarquía Clínicas Rincón. I la veritat és que entendre-ho per part del afeccionat més aferrissat del Plus Pujol també és molt complicat, però cal analitzar bé l'equip i intentar trobar solució als problemes que impedeixin que l'equip rutlli al seu millor nivell. Els 3 principals problemes o esculls de l'equip són:

1. Fragilitat defensiva. El Lleida és el 17è equip de la Lliga en defensa encaixant 85,5 punts per partit i només té l'honor de superar en aquest aspecte a La Palma, amb 85,8 punts. Aquesta és la llacuna més greu de l'equip d'Edu Torres que l'any passat va acabar el 7è en aquesta taula classificatòria amb una mitjana de 78 punts rebuts i que en la temporada 06/07 va ser el 5è amb 77,2 punts. Per aquells que diuen que la defensa no és el més important i que l'equip és el millor de la lliga en l'aspecte ofensiu, només cal mirar l'estadística dels últims 6 equips de la LEB Or que han encaixat menys punts: els 6 han estat els campions de la competició. Així doncs, és evident que la principal prioritat de l'equip ha de ser augmentar la pressió defensiva des de la primera línia (sobretot els bases Colom i Mendiburu que han de millorar molt les seves prestacions en aquest aspecte, ja que els bases contraris maneguen i desmaneguen com volen en molts moments dels encontres) i millorant la concentració de tota la rotació interior (en alguns partits, els pivots del conjunt contrari tenen una gran comoditat per moure's per la zona i per aconseguir el rebot ofensiu, aspectes que haurien de quedar pal·liats amb una major incidència de Hettsheimer o Gimel Lewis).
   
2. Es troba a faltar un referent fiable quan la pilota crema. Quan s'arriba als moments delicats i decisius de l'encontre sovint és troba a faltar un home en qui confiar la pilota, un líder natural que l'any passat es podia escenificar en Leo Mainoldi, un jugador que podia errar (com en el triple de l'eliminatòria a Tenerife que ens hagués donat el passi a la Final Four) però que tothom sabia que era ell l'encarregat de jugar-se-la. Enguany aquesta figura té la plaça vacant i sembla que ningú vulgui o pugui fer-se'n càrrec. D'aquesta manera, s'han perdut 3 partits per menys de 4 punts al Barris Nord amb unes jugades en els últims minuts força esperpèntiques. Ningú vol tirar i al final s'acaba amb pèssimes i precipitades opcions de tir a càrrec del primer que li cau la bola.
   
3. Hi ha la mateixa facilitat per endollar-se, que per desconnectar-se. Una altra característica que està adoptant l'equip de la Terra Ferma en aquest tram inicial de la temporada és la impossibilitat de mantenir una certa regularitat en el joc. Així, els 40 minuts de joc es converteixen en una autèntica ruleta russa on l'equip combina etapes de joc elèctric i efectiu en els triples amb etapes d'autèntic descontrol, desassossec i de falta de concentració que provoquen la pèrdua de les rendes aconseguides durant bona part del partit. Aquest vici, que sol desesperar tant al cos tècnic com als afeccionats és conseqüència de la joventut i falta d'experiència de la major part de la plantilla i s'ha d'esperar que a mesura que avanci la competició es corregeixi amb solvència i s'evitin aquestes desconnexions que en alguna ocasió poden costar molt cares.
   

En conclusió, en el que portem de temporada es veu un conjunt capaç de tot, del millor i del pitjor, de guanyar a la pista de qualsevol equip gran desenvolupant un dels millors estils ofensius que es veuen en aquesta categoria, però també que pot perdre tota aquesta mentalitat guanyadora quan s'ho veu molt fàcil i perd a casa davant rivals de menys entitat. Així, el Plus Pujol Lleida és un equip que s'ha d'acabar de fer i ha de madurar, però que molt possiblement estarà en els Playoffs d'ascens a ACB i que pot optar a classificar-se a la Final Four perquè de qualitat tècnica en sobra. Per aconseguir aquest grau de maduració s'ha de donar una circumstància vital: que tots i cada un dels membres de l'equip decideixin oblidar els seus egos personals, uneixin totes les forces i remin en la mateixa direcció i amb un mateix objectiu. I en el món del bàsquet aquesta unió només té un sinònim: DE-FEN-SA.