Teòricament Dimitry Flis no hauria d'haver jugat mai al Plus Pujol Lleida ni a la Lliga LEB Or. Teòricament Dimtiry Flis hauria de ser un dels jugadors més destacats de la lliga ACB i de l'Eurolliga. Però els teòricament no existeixen en el món de l'esport i un seguit de lesions i complicacions físiques han truncat la carrera d'una de les millors promeses del bàsquet rus dels últims anys. L'ala-pivot cedit pel DKV Joventut arriba a Lleida amb la intenció de fer oblidar Leo Mainoldi, però ho fa després d'haver passat una temporada sense jugar per una delicada lesió a l'espatlla dreta (lesió que es va fer en les semifinals de la Lliga Catalana de l'any passat i que no va ser intervinguda quirúrgicament fins el 3 de Desembre de 2007).
Tot i que Flis i Mainoldi tenen un parentesc característic en la posició de 4 oberts, els dos jugadors es diferencien per la raça esportiva que mostren damunt el parquet. Mentre que l'argentí és un jugador de caràcter, efusiu, que connecta amb el públic i que s'enganxa amb facilitat amb els rivals i els àrbitres; el rus destaca més per la seva fredor, passivitat i parsimònia, un fet que pot fer desesperar a més d'un afeccionat. Malgrat això, a nivell tècnic Flis té més qualitat que Mainoldi ja que disposa d'una millor visió de joc, més capacitat pel rebot i un ampli ventall de recursos ofensius d'esquena a cistella. Però l'interrogant que sobrevola el fitxatge de Flis i que és el motiu pel qual el jugador ha acabat jugant a la lliga LEB Or i no a l'Eurolliga, és comprovar si està mentalment preparat per afrontar el repte d'oblidar la lesió i confirmar-se com un dels millors 4 europeus. El públic del Barris Nord veurà en pocs dies que Flis no tindrà mai el carisma ni la connexió que tenia Mainoldi, però comprovarà que el plus de talent que oferirà en la posició de 4 pot ser dels millors que s'han vist a la capital del Segrià i que es converteixi d'aquí uns anys en el nou Matjaz Smodis. Dimitry Flis, l'encarregat de posar-se l'equip a les espatlles.
Christian Maraker / Roger Fornas
Roger Fornas és un dels altres jugadors, com Quino Colom i Salva Arco, que ha decidit retornar al Plus Pujol Lleida després d'haver-s'hi format com a jugador en la seva etapa júnior però que no va destacar amb el primer equip. Fornas és un d'aquells jugadors que encanten a Edu Torres pel seu sacrifici, versatilitat i compromís amb l'equip i de ben segur que el tècnic correspondrà aquesta entrega amb molts minuts a la pista durant la temporada. Tot i les limitacions físiques que té, no s'arruga a l'hora de ballar amb la més lletja de l'equip rival quan és hora de defensar, té una gran olfacte per recuperar possessions i atresora un bon llançament des de la línia de 6,25. Així doncs, de ben segur que Fornas millorarà el rendiment que va oferir Christian Maraker l'any passat, un jugador que si bé la seva qualitat i entrega eren palpables, va sofrir un calvari de lesions que li van impedir rendir al seu millor nivell. Fornas, l'home que fa equip.
No hay comentarios:
Publicar un comentario