Una vegada ja iniciada la pretemporada, és el moment d'analitzar les noves incorporacions del Plus Pujol Lleida per afrontar la quarta temporada consecutiva a la lliga LEB Or, una competició que ha vist reduït el seu nivell a causa de la crisis econòmica que està afectant a molts clubs esportius L'anàlisi consistirà en comparar cada jugador per posició amb els que hi havia la temporada anterior i així es podrà començar a intuir les millores i les llacunes que pot comportar aquest nou projecte dels tècnics Torres&Torres.
El primer capítol serà el dels bases, una de les posicions més importants en els esquemes tàctics ja que sota la seva direcció pivota tot el joc de l'equip i són la primera espasa a l'hora de defensar els atacs rivals.
El primer capítol serà el dels bases, una de les posicions més importants en els esquemes tàctics ja que sota la seva direcció pivota tot el joc de l'equip i són la primera espasa a l'hora de defensar els atacs rivals.
Jaume Comas / Quino Colom
De ben segur que un dels referents en que es fixava Quino Colom durant la seva etapa a la pedrera del Lleida era el capità de l'equip, Jaume Comas. El gran domini del pick&roll finalitzant amb les seves habituals safates o repartint una assistència al pivot de torn; el seu inequívoc lideratge a la pista; la seva pilleria a l'hora d'intentar robar qualsevol pilota al base contrari; són dels millors atributs que s'han vist en qualsevol base que ha vestit la samarreta blava. En el seu millor estat de forma, Comas sempre prenia la decisió ideal per a l'equip i arribava amb esforç i sacrifici a qualsevol pilota, per molt que a davant s'enfrontés a bases més forts i atlètics.
Tot i això, Colom sap que no ha vingut a Lleida per ser el substitut del Capi, ja que la seva empremta i carisma són gairebé insustiuïbles en l'entitat del Barris Nord, sinó que la seva missió és la de progressar com a jugador i intentar madurar per convertir-se, en un futur, en un dels millors bases de l'ACB. L'andorrà, de només 19 anys, destaca per una gran visió del joc, responsabilitat per dirigir l'equip i bon anotador des de qualsevol posició en atac; tot i que ha de millorar molt les seves prestacions defensives.
Però el que diferencia Colom de la majoria de jugadors és la màgia especial que atresora, un atribut que el fa capaç de crear jugades imprevisibles i passades inversemblants quan ningú s'ho espera. És d'aquell tipus de jugadors especials, diferents, que a algun tipus d'afeccionats poden desesperar quan s'equivoca, però que als amants del bàsquet ofensiu esperen amb expectativa per gaudir qualsevol truc del Mag Colom. De ben segur, que enguany el Barris Nord es posarà dempeus en veure els coloms que es treurà de la txistera un jugador amb potencial de crack. I de la casa.
Brian Jones / Javier Mendiburu
Quan tothom s'esperava la contractació d'un base comunitari, amb certa experiència i de marcat estil defensiu per complementar Quino Colom a la posició d'1, la parella Torres&Torres va sorprendre a la majoria anunciant el fitxatge de Javier Mendiburu. Tot i ser el segon jugador més veterà de la plantilla amb només 27 anys, Mendiburu arriba a la capital del Segrià amb molt poca experiència a nivell professional, ja que només ha competit durant 3 temporades a la lliga ACB. A més, en els equips que ha competit (Menorca i Estudiantes) ha tingut un paper gairebé testimonial com a 3r base o escorta suplent i no ha respòs a les expectatives creades sobre ell quan es formava a la universitat nord-americana de Wisconsin Green Bay.
El tret més característic de Mendiburu és la seva alçada (1,97 m), inusual per a un base i que li pot permetre prendre avantatge quan juga d'esquenes al pal baix. A més, també pot ajudar en tasques del rebot defensiu i és un bon passador. Tot i això, Mendiburu genera dubtes ja que en una competició com la LEB Or on abunden playmakers petits, ràpids i àgils es pot veure superat amb relativa facilitat ja que no és un jugador que es caracteritzi per la velocitat. El temps serà l'encarregat de dir si Mendi pot arribar a ser un factor desequilibrant en segons quins partits i si pot millorar el rendiment de Brian Jones, un jugador poc vistós però molt efectiu i que sempre treballava per a l'equip durant la passada temporada. Temps al temps.
Tot i això, Colom sap que no ha vingut a Lleida per ser el substitut del Capi, ja que la seva empremta i carisma són gairebé insustiuïbles en l'entitat del Barris Nord, sinó que la seva missió és la de progressar com a jugador i intentar madurar per convertir-se, en un futur, en un dels millors bases de l'ACB. L'andorrà, de només 19 anys, destaca per una gran visió del joc, responsabilitat per dirigir l'equip i bon anotador des de qualsevol posició en atac; tot i que ha de millorar molt les seves prestacions defensives.
Però el que diferencia Colom de la majoria de jugadors és la màgia especial que atresora, un atribut que el fa capaç de crear jugades imprevisibles i passades inversemblants quan ningú s'ho espera. És d'aquell tipus de jugadors especials, diferents, que a algun tipus d'afeccionats poden desesperar quan s'equivoca, però que als amants del bàsquet ofensiu esperen amb expectativa per gaudir qualsevol truc del Mag Colom. De ben segur, que enguany el Barris Nord es posarà dempeus en veure els coloms que es treurà de la txistera un jugador amb potencial de crack. I de la casa.
Brian Jones / Javier Mendiburu
Quan tothom s'esperava la contractació d'un base comunitari, amb certa experiència i de marcat estil defensiu per complementar Quino Colom a la posició d'1, la parella Torres&Torres va sorprendre a la majoria anunciant el fitxatge de Javier Mendiburu. Tot i ser el segon jugador més veterà de la plantilla amb només 27 anys, Mendiburu arriba a la capital del Segrià amb molt poca experiència a nivell professional, ja que només ha competit durant 3 temporades a la lliga ACB. A més, en els equips que ha competit (Menorca i Estudiantes) ha tingut un paper gairebé testimonial com a 3r base o escorta suplent i no ha respòs a les expectatives creades sobre ell quan es formava a la universitat nord-americana de Wisconsin Green Bay.
El tret més característic de Mendiburu és la seva alçada (1,97 m), inusual per a un base i que li pot permetre prendre avantatge quan juga d'esquenes al pal baix. A més, també pot ajudar en tasques del rebot defensiu i és un bon passador. Tot i això, Mendiburu genera dubtes ja que en una competició com la LEB Or on abunden playmakers petits, ràpids i àgils es pot veure superat amb relativa facilitat ja que no és un jugador que es caracteritzi per la velocitat. El temps serà l'encarregat de dir si Mendi pot arribar a ser un factor desequilibrant en segons quins partits i si pot millorar el rendiment de Brian Jones, un jugador poc vistós però molt efectiu i que sempre treballava per a l'equip durant la passada temporada. Temps al temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario