Quan Dave Fergerson va arribar a Lleida un fred 12 de febrer del 2007 per provar una setmana a les ordres d'Edu Torres ningú s'esperava que acabaria sent un dels jugadors més rentables i eficaços que han vestit la samarreta blava. A anys llum dels salaris que han cobrat els Alstons, Estellers i Rodillas a la capital de la Terra Ferma, Fergerson ha demostrat ser un autèntic gentelman de cap a peus i un exemple de professionalitat a seguir per tothom que estima aquest esport. Per posar una petita mostra, el nord-americà va elegir quedar-se a Lleida per jugar un partit, el mateix dia que havia nascut el seu segon fill a París.
L'objectiu del Plus Pujol era renovar Fergerson i l'escorta també desitjava quedar-se, però la sucosa oferta del Melilla va ser irrebutjable per un jugador que complirà 30 anys i que ja no rebrà moltes més ofertes. D'aquesta manera, abandona l'entitat blava un jugador molt versàtil a la pista i que, malgrat algunes desconnexions que sofria en moments d'excessiva pressió, va demostrar molt més valor que d'altres exjugadors excessivament sobrevalorats.
L'home elegit fer oblidar Fergerson en les funcions de 2 i que pugui jugar en moments puntuals de base, és Troy Devries, un nord-amercià de 26 anys i amb molt poca experiència a nivell competitiu. El seu rendiment és una incògnita i no es pot assegurar amb rotunditat si serà un jugador impactant a la LEB Or o bé serà tallat de la plantilla abans d'arribar el Nadal. Pel que s'ha vist durant la pretemporada, les principals virtuts de DeVries són el tir exterior, un bon físic per la posició que ocupa i certa capacitat per penetrar amb comoditat. Caldrà veure si s'adapta bé al rol que li doni Edu Torres, que en principi hauria de ser el de desencallar partits travats amb una bona ratxa de triples i oferir suport en la direcció del joc quan el rival pressioni. Troy DeVries, un meló per obrir.
L'objectiu del Plus Pujol era renovar Fergerson i l'escorta també desitjava quedar-se, però la sucosa oferta del Melilla va ser irrebutjable per un jugador que complirà 30 anys i que ja no rebrà moltes més ofertes. D'aquesta manera, abandona l'entitat blava un jugador molt versàtil a la pista i que, malgrat algunes desconnexions que sofria en moments d'excessiva pressió, va demostrar molt més valor que d'altres exjugadors excessivament sobrevalorats.
L'home elegit fer oblidar Fergerson en les funcions de 2 i que pugui jugar en moments puntuals de base, és Troy Devries, un nord-amercià de 26 anys i amb molt poca experiència a nivell competitiu. El seu rendiment és una incògnita i no es pot assegurar amb rotunditat si serà un jugador impactant a la LEB Or o bé serà tallat de la plantilla abans d'arribar el Nadal. Pel que s'ha vist durant la pretemporada, les principals virtuts de DeVries són el tir exterior, un bon físic per la posició que ocupa i certa capacitat per penetrar amb comoditat. Caldrà veure si s'adapta bé al rol que li doni Edu Torres, que en principi hauria de ser el de desencallar partits travats amb una bona ratxa de triples i oferir suport en la direcció del joc quan el rival pressioni. Troy DeVries, un meló per obrir.
Alberto Miguel
Amb tant sols dues temporades defensant els colors del Plus Pujol Lleida, Alberto Miguel s'ha convertit en el capità de l'equip i, el que és més important, s'ha posat el públic a la butxaca amb la seva entrega i trempera quan surt a jugar al Barris Nord. El càntabre és un d'aquells jugadors que connecta amb la grada i sempre ha manifestat que es troba molt a gust a la capital del Segrià, on aquest any haurà d'exercir el paper de líder. Miguel haurà de donar una pas endavant i convertir-se en el timó de l'equip, el jugador en qui confiar la pilota calenta en els moments decisius del matx. Si aconsegueix convertir-se en el referent d'un equip tant jove, serà recordat com un dels jugadors més estimats de la història del Lleida Bàsquet, arribant a l'alçada d'altres esportistes apreciats com Roger Grimau, Sergio Ramos o Jaume Comas. En cas de no progressar, l'escorta només serà recordat per la seva simpatia, les seves espectaculars esmaixades o les increïbles ratxes de triples amb que delecta els afeccionats. Alberto Miguel, l'hora de donar el pas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario